Editorial

Millora amb riscos de l'economia mundial

Les previsions per a Espanya depenen tant de l'entorn econòmic mundial com dels seus pressupostos

1
Es llegeix en minuts
rosas51783576 trump cumbre davos 2018200119110834

rosas51783576 trump cumbre davos 2018200119110834 / Carlos Barria

El Fòrum Econòmic Mundial de Davos comença avui amb algunes dades encoratjadores sobre la taula contingudes a l’informe del Fons Monetari Internacional (FMI) i, simultàniament, amb la necessitat ineludible de revisar les carències i els riscos als quals ha de posar remei l’economia mundial postcrisi: desregulació del mercat de treball, augment de les desigualtats i emergència climàtica. Al mateix temps que l’FMI inclou entre els seus vaticinis per al 2020 una estabilitat més gran del creixement econòmic, encoratjat per polítiques monetàries ‘ad hoc’ dels bancs centrals, l’acord comercial Xina-Estats Units i la impressió que el ‘brexit’ es farà efectiu amb alguna forma d’acord entre Londres i Brussel·les, subratlla l’alentiment d’algunes economies emergents, la confrontació dels Estats Units i l’Iran i un increment manifest i generalitzat de les tensions socials com a possibles amenaces per al creixement. S’hi ha d’afegir l’enfocament que el president dels EUA pensa donar a les relacions comercials amb la Unió Europea (UE), recelós sempre davant d’iniciatives europees com la implantació d’una taxa digital internacional.

Per a l’economia de la zona euro, l’FMI pronostica un augment del creixement en el rang de l’1,3%, aquest any, i de l’1,4% el que ve, percentatges per sota dels previstos per a Espanya, l’1,6% el 2020 i el 2021, per sobre de la mitjana però inferiors als càlculs del Govern. Una previsió a la baixa que té a veure amb un inferior dinamisme del consum intern i amb la disminució de les exportacions, pendents a més els actors econòmics de l’estructura del pròxim pressupost, que pretén ser expansiu, i de l’anunciat augment del dèficit si la UE hi dona el vistiplau. I amb la incògnita de saber si Trump farà finalment efectiva l’amenaça de penalitzar les compres als països europeus, entre els quals Espanya, que han atorgat ajuts a Airbus fins a convertir la companyia en la gran competidora de Boeing, en hores molt baixes.