20 febr 2020

Anar al contingut

Permís de 48 hores

El compte enrere de Cuixart

El compte enrere de Cuixart

Emma Riverola

Em resulta molt difícil comprendre una condemna de nou anys per congregar una concentració perfectament legítima en una democràcia i pujar al sostre d'un cotxe de la Guàrdia Civil cridant a la calma

Em costa imaginar com es planeja un parèntesi de 48 hores. Si s’embolica amb la cel·lofana de les ocasions excepcionals o amb el paper senzill d’embalar d’un intent de quotidianitat. ¿Com s’afronta el primer sopar? Potser s’opta pel plat preferit. Però, ¿per quin? ¿El més elaborat o el més senzill? ¿El més casolà? Potser hi ha voluntaris a la família per preparar una mena de banquet. O potser no ha hi ha res d’això. Perquè els nervis, l’excitació de tornar a veure’l passar pel llindar de la porta provoca un nus a l’estómac.

Em costa imaginar com es repassa la casa quan la teva parella porta 822 dies a la presó, quan encara li queda per complir tanta condemna que no pots mirar el rostre dels teus fills sense fer càlculs de com els canviarà el pas del temps. El més gran tenia sis mesos quan el seu pare va entrar a la presó. Va poder assistir al part del segon amb un breu permís carcerari.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Em costa creure que, després de 48 hores, Jordi Cuixart hagi de tornar a la presó. Des de la distància ideològica, des de la disconformitat amb les seves arengues i el seu «ho tornarem a fer», des de la diferència amb el seu to i el seu discurs, em resulta molt difícil comprendre una condemna de nou anys per congregar una concentració perfectament legítima en una democràcia i pujar al sostre d’un cotxe de la Guàrdia Civil cridant a la calma. Sí, la comissió judicial va haver d’endarrerir la seva sortida, però no es va registrar cap mal rellevant ni hi va haver ferits ni detinguts.

Em costa acceptar que aquest sigui el punt final del judici del procés. De la mateixa manera que considero que la nostra democràcia serà més plena quan la justícia es desvesteixi de la ideologia i la política s’arremangui i provi de resoldre les discrepàncies des de la serenitat, el respecte i la voluntat de conciliació. Desgraciadament, els moviments d’alguns partits en contra del seu permís carcerari, sí que me’ls crec. És aquest politiqueig mesquí, de volada curta i menys ambició de reconciliació. Passen les hores. És terrible aquest compte enrere.