Pressupostos: tímida tornada a la normalitat

Un clima de tímida normalitat comença a estendre’s a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. ERC i els comuns estan ultimant acords pressupostaris tant per a l’Ajuntament de Barcelona com per a la Generalitat. S’ha d’aplaudir que la política útil s’estigui imposant a una paràlisi administrativa, cosa que només repercuteix, a la fi, en el benestar de la ciutadania.

El pacte per al pressupost de Barcelona està pràcticament tancat. És rellevant l’actitud d’Ernest Maragall, que, malgrat no haver pogut governar la ciutat tenint majoria de vots, ha conduït el seu partit a convertir-se en el soci prioritari del govern municipal. A l’espera d’ultimar els detalls, el pressupost denota ambició i un inqüestionable caràcter social de combat de la desigualtat. Per primera vegada, s’arribarà als 3.000 milions d’euros i bona part seran destinats a dos grans reptes del mandat: educació, sobretot en la franja de 0 a 3 anys i ocupació i formació professional. L’acord també incideix en vivenda i front climàtic. Si tot va segons el que s’ha acordat, Barcelona tornarà a aprovar els comptes en votació. Situació que no es donava des que Ada Colau va assumir l’alcaldia.

El pressupost municipal és important, però el partit es juga a tres bandes i tant els comptes de la Generalitat com els de l’Estat resulten de vital importància per tirar endavant nous projectes. Per això, és una bona notícia que el recolzament dels comuns als Pressupostos del Govern de Catalunya també estigui arribant a bon port. Les negociacions amb ERC tracen un pont d’entesa entre uns blocs ideològics que les recents dificultats polítiques havien dinamitat. El paper frontissa dels comuns sembla reforçar-se, així com la voluntat d’ERC d’allunyar-se de maximalismes que en res contribueixen a la governabilitat ni a la convivència. Si les negociacions acaben amb èxit, a Madrid s’haurà trencat amb l’anomalia de continuar prorrogant uns Pressupostos antisocials aprovats pel PP.

Tot i que l’acord de pressupost de la Generalitat encara no està tancat i no se’n coneixen detalls, també sembla respondre a una voluntat expansiva i social. Pot servir com a mostra l’anunci que aquest any 2020 es crearan 1.400 places més d’atenció primària, una de les àrees més damnificades i encara no revertides des de la crisi. Encara és aviat per elucubrar sobre un possible recolzament d’ERC als Pressupostos Generals de l’Estat. Però és indubtable que avui semblen donar-se millors condicions per afrontar un pacte que en la legislatura anterior. Vivenda, educació, sanitat, transport, indústria, medi ambient... són molts els reptes a abordar. Unir esforços entre les forces progressistes per tirar endavant pressupostos socials no compromet les actituds particulars respecte a la qüestió nacional, però revela un compromís amb el benestar de la ciutadania i un rebuig de posar-lo en risc per baralles partidistes. A la fi, el bon governant és aquell que és capaç d’arribar a acords i procurar pel bé comú.