La idoneïtat de la fiscal general

Dividits (12 vots a 7), amb un vot particular discrepant i amb l’anunci que hi haurà vots concurrents, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va donar aquest dijous via lliure al nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Va ser una llum verda de mala gana, amb un redactat que es limita a constatar que l’exministra de Justícia i exdiputada del PSOE compleix «els requisits exigits» per al càrrec. El redactat final elimina una frase utilitzada en els acords per a l’elecció dels últims quatre fiscals generals en què s’assenyalava la «idoneïtat» del nomenament. Al seu informe sobre Delgado –un tràmit no vinculant en què l’òrgan de govern dels jutges analitza si el candidat compleix els requisits formals per a aquest càrrec–, el CGPJ no considera que el currículum de l’exministra sigui idoni per al càrrec.

El redactat sense referència a la idoneïtat va ser un intent en va del president del CGPJ, Carlos Lesmes, d’aconseguir un vot conjunt i no obrir un segon enfrontament amb el Govern en dos dies, després que dimecres el CGPJ retraiés al vicepresident segon, Pablo Iglesias, unes declaracions en què afirmava que la justícia europea ha humiliat l’espanyola en els assumptes relacionats amb el procés. Però Lesmes no va evitar una divisió que no es veia des de 1986 amb l’elecció de Javier Moscoso. Els set vots discrepants corresponen a vocals proposats pel PP.

Tot i que sens dubte un informe negatiu hauria obert una crisi entre el poder judicial i l’executiu, la fórmula final de l’informe no amaga el pols obert entre la judicatura i el Govern. El nomenament de Delgado és controvertit. Passar del Govern a la fiscalia genera uns dubtes legítims respecte a la independència del ministeri fiscal, en un moment tan sensible judicialment i políticament com l’actual. No obstant no s’ha d’oblidar que per llei correspon al Govern nomenar el fiscal general de l’Estat.

Potser l’òrgan de govern del poder judicial hauria d’haver actuat amb més prudència –o aquesta mesura que li ha exigit públicament a Iglesias– atesa la situació en què es troba: en funcions des de fa un any, que és el temps que fa que el CGPJ s’hauria d’haver renovat. Resulta estrany veure vocals en funcions nomenats per partits polítics negar-li la idoneïtat a la nova fiscal general per motius polítics. La independència de la justícia de la política no és enemiga del respecte institucional, i no es refereix només al Govern sinó també als partits polítics, inclosos els de l’oposició.

És cert que és responsabilitat dels partits, i no dels jutges, el bloqueig del CGPJ. En aquest sentit, l’actitud d’obstruccionisme del PP de Pablo Casado és irresponsable. Però si el salt de Delgado des del Consell de Ministres a la fiscalia és poc estètic, també ho és que els vocals nomenats a instàncies del PP tractin aquest nomenament com no van fer amb els dels governs conservadors. Tan inadmissible són els polítics posats a jutges com els jutges que imprudentment fan l’efecte de fer política.