Barcelona 2020: comencem a recuperar la il·lusió

Fa temps que Barcelona ens exigeix passar de les fotos i les bones intencions, a l’ambició transformadora veritable. Del desencís a una nova il·lusió col·lectiva. Aquest és l’objectiu d’Esquerra! El curterminisme és una de les pitjors patologies polítiques. Els èxits efímers, tan pomposos com inútils, ni permeten mirar lluny, ni pensar en gran, ni prendre decisions, que és el que cal -i volem- fer ja.

Construcció ambiciosa. La nostra candidatura va pretendre això des del primer moment. Sumar veus diverses per cosir un projecte ambiciós i guanyador. I vam guanyar, perquè la ciutat va reconèixer l'orientació i l’estratègia. En aquesta direcció seguim treballant i exigint, davant d’un govern nascut gràcies a la suma d’interessos, i a Valls, però que encara avui no té projecte compartit ni reconeixible.

Tristesa (breu). Sí, vaig sentir una tristesa ben íntima en veure la combinació antinatura que va fer possible l’actual govern. Tristesa per no haver pogut donar a la ciutat el projecte de transformació veritable que esperava. I tristesa per la falta de claredat i la pèrdua de qualitat democràtica que va acompanyar la maniobra guanyadora. Tristesa que va ser breu, però, perquè la ciutat no es pot permetre rancors, i menys si afecten la institució. El servei públic, com l’entenc, implica donar-ho tot siguis on siguis, i no limitar-te al lament i a repartir culpes.

Govern d'impuls. Aquest és el nostre compromís ara: ser l’impuls republicà i progressista en cadascun dels àmbits de governació. Posar el nostre segell. Proposar i exigir. Fiscalitzar i millorar. En són exemple les nostres iniciatives en l’àmbit cultural, social i educatiu o d’habitatge, o en l’augment de la taxa turística, una de les decisions més rellevants que ha pres el consistori en aquest inici de mandat. 

Responsabilitat. La nostra posició és determinant per possibilitar canvis reals o deturar retrocesos. Per això el nostre deure és ser sensats: ni destructius ni mesells. D’aquí l’haver sigut els primers en reclamar un pressupost ambiciós per la ciutat, que confiem assolir ja. D’aquí que fugim de l’habitual comoditat de l’oposició. D’aquí que de les 17 iniciatives que Esquerra ha presentat en els plenaris d’aquest mandat, 16 han prosperat. I d’aquí que exigim al govern que prengui decisions amb el rigor massa vegades poc present. 

Capital republicana. Exercir la capitalitat de país i el paper que ens correspon a Europa passa per ser metròpoli model però també per acompanyar activament la ciutadania catalana en el seu procés d’autodeterminació. L’acord de no-definició de l’actual govern és impropi d’una ciutat sempre compromesa amb els drets i les llibertats.  El consistori faria bé de replantejar el seu paper amb valentia, enllà de les bones paraules i de la pressió socialista. 

Negociació exigent. És evident l’abisme que ens separa d’aquest PSC, incompatible amb qualsevol relació de confiança. Avui els socialistes són la veu d’un Estat que es complau en la negació sistemàtica dels drets, com veiem amb l’Oriol Junqueras. Creure en la negociació i el diàleg -sincer, valent i constatable- com a via de resolució de conflictes, sí. Però sense cinisme calculador ni tampoc candidesa. La injustícia clamorosa ni pot ignorar-se ni admet equidistància. La privació dels drets polítics al regidor electe Quim Forn ens ho fa palès cada dia de ben a prop. 

Metropolitans convençuts. Volem fer bandera de la necessitat d’una àrea metropolitana forta convençuts que els reptes urbanístics, econòmics i socials demanen resposta urgent i d’abast supramunicipal. L'egoisme barcelonacèntric s’ha demostrat improductiu i injust. Un canvi de paradigma exigeix molta feina, lluny de l’atenció mediàtica, però igualment obligada. Necessitem nous models de governança i l'enteniment entre institucions amb majories polítiques diverses.

Bel·ligerància climàtica. Aquesta ha de ser una de les grans obsessions de Barcelona. Iniciatives com la ZBE poden ser bones, però es queden curtes. Contra el xoc climàtic demanem més ambició que titulars. Més mesures concretes que desitjos. Per aquest pressupost reclamem, per exemple, la inversió municipal de 50 milions d’euros per la rehabilitació energètica de finques que alhora mobilitzi una xifra privada deu vegades superior.

Educació i cultura. Amb l’educació i la cultura, com a motors de transformació social, el nostre compromís és inequívoc i prioritari. En la negociació del pressupost hem inclòs, de fet, un major compromís amb l’educació com a eina principal en la lluita contra les desigualtats. Des del 0-3 a la formació professional per facilitar l’accés al món laboral. Hem d’exigir-nos sacrifici públic i innovació permanent. Només així construirem una societat més justa i més lliure.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Complicitat. La ciutadania espera claredat i compromís dels seus governants. Proximitat i transparència, tant com respecte i autoritat democràtica. Hem d’escoltar i compartir més amb la riquíssima xarxa d’entitats, empreses i col·lectius que defineixen Barcelona amb accent propi i insubstituïble! Diguem-ho clar. Aquesta no és la manera de fer del govern actual. La legitimitat es guanya des de la complicitat i la lleialtat. Altrament, com ara succeeix, la distància entre societat i institució, entre ciutadania i política es fa encara més gran i es converteix en l’escenari ideal pels populismes de tota mena.

Il·lusionem-nos. El Baròmetre constata un pessimisme contra el que ens hi hem de conjurar. La percepció de que hi ha massa coses que no funcionen creix, i la gestió municipal no convenç. Nosaltres volem revertir-ho des del lideratge i l’ambició republicana. Des de l’exigència a un govern que ni ens agrada ni ens convenç. Esquerra hi som per fer la revolta democràtica i il·lusionant de la Barcelona forta, segura i ambiciosa. Per fer-ho amb tots i cada un dels barcelonins i barcelonines que malden per tornar a ser-ho amb orgull i confiança.