Isabel-Clara Simó, gràcies

Totes dues sabíem que seria l’última entrevista. ¡I que bé ho vas fer! Vas parlar de tot amb la saviesa de les dones grans i la tendresa que t’ha fet única. Quan els focus es van apagar, les llàgrimes ens van rodolar d’admiració i tensió continguda. Sense deixar de somriure, simplement ens vas abraçar.

Gràcies, Isabel-Clara Simó, per obrir-nos tantes portes. Tu has fet que les estances ara siguin més àmplies i hi respirem millor. Les portes del feminisme, de la literatura, del periodisme combatiu i de la política. Lluitadora fins el final, has alçat la teva veu per ser fidel a tu mateixa i al país. «Un dia serem lliures», em vas dir a la televisió. I vaig pensar que la llibertat, per conquerir-la, s'ha d'exercir amb valentia. Com ho has fet tu.

Al ‘Divan’, ens vas donar una lliçó de vida. El got d’aigua que et vam posar al teu costat, pura decoració. No podies arriscar a ennuegar-te, em vas dir fluixet. Vas voler explicar-ho als espectadors o altrament no haurien entès perquè parlaves tan a poc a poc. «He decidit plantar cara a la malaltia»; la rebel·lia, la teva actitud vital.

Sempre m'ha semblat que situar les dones com a protagonistes de les teves obres era revolucionari. Dones senceres que vivien en el seu cos i els seus desitjos. Que escriure en català en època franquista i fer la revista ‘Canigó’ va ser una proesa, que estar enamorada del teu home fins l’últim dia i dir-ho era envejable. Que el poema que vas escriure-li al teu fill, mort d'un absurd accident de trànsit, calmaria el dolor de moltes altres mares, però sobretot que has estat una dona de cap a peus, íntegra, forta i generosa. Un exemple viu.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Vas acceptar molt contenta de venir a TV-3. «Quan tinc un micro al davant, parlo més bé», em vas dir, esforçant-te per donar la millor imatge de tu mateixa. I vaig admirar el teu coratge. Vam regalar-te un xafarot, una mena de sabre que porten els caps de la filà mora a les festes de moros i cristians del teu Alcoi natal. I vas ser feliç. Tu, la capitana.

Gràcies, Isabel-Clara Simó.