Editorial

La unitat del Govern, una prioritat

S'imposa la prudència davant l'evolució de l'economia, a l'espera de renegociar el dèficit amb la UE

2
Es llegeix en minuts
escalinata

escalinata / David Castro

Tant en una carta a les seves ministres i als seus ministres com en la conferència de premsa que va concedir després de la primera reunió del Govern, Pedro Sánchez va fer una crida a la unitat de l’Executiu, a la necessitat que no hi hagi dos governs en un, la seva màxima preocupació durant la campanya electoral i després del pacte amb Unides Podem (UP). La unitat, en efecte, és clau per a l’èxit del Govern, sobretot tenint en compte que tan sols fa poc més de dos mesos Sánchez i Pablo Iglesias s’enfrontaven en públic i mostraven la seva mútua desconfiança, el president amb la frase que quedarà per a la història que no dormiria amb Podem en el Govern i el líder d’UP amb els seus continus retrets i acusacions al PSOE.

Aquesta unitat ha de facilitar, segons Sánchez, que el Govern de coalició trenqui les barreres dels partits que l’integren i satisfaci una àmplia majoria d’espanyols progressistes que volen acabar amb el pessimisme, la crispació i els desacords. Però que la crispació desaparegui no depèn del president, sinó d’una oposició –el PP, Ciutadans i Vox– que ha arrencat la legislatura amb molta duresa: acusacions com que el Govern és «il·legítim» i anuncis de querelles en els tribunals i manifestacions al carrer. En aquest context s’ha d’entendre la designació de Dolores Delgado –exministra de Justícia– al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat, un nomenament poc estètic, que no concorda amb la idea de despolititzar la justícia, però destinat a plantar cara en aquest terreny, que serà clau en la legislatura, com ja ha avançat el PP al negar-se a desbloquejar organismes com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble. Sánchez ho va resumir en una frase: «Van intentar bloquejar la política i ara volen bloquejar la justícia», va dir, mentre defensava la trajectòria «impecable» de Delgado.

La necessitat que el Govern actuï amb resolució i pressa no ha d’excloure els acords, segons Sánchez, que va repetir sobre Catalunya les línies mestres contingudes en el pacte d’investidura entre el PSOE i ERC: Diàleg amb la intenció de resoldre un «problema polític» i prioritat a la via política en detriment de la judicial. Davant l’escàndol suscitat per la possibilitat de celebrar una consulta per ratificar els resultats de la taula de diàleg entre governs, Sánchez es va remetre a una evidència: això voldrà dir que s’ha arribat a un acord que, va insistir, sempre respectarà la Constitució.

El primer Consell de Ministres no va aprovar una àmplia llista de mesures socials: sí que va tirar endavant la pujada de les pensions en un 0,9%, però es van ajornar altres decisions com la pujada de sous dels funcionaris i del salari mínim, el sostre de despesa o la derogació de l’acomiadament per acumulació de baixes mèdiques justificades. Aquest retard indica que s’imposa la prudència davant l’evolució de l’economia, en espera que la UE accepti una renegociació del dèficit públic, fixat ara en el 0,5% per a aquest any. Una cosa que no serà gens fàcil. El Govern de coalició es posa en marxa, un camí que des del principi se sap que serà difícil.