Anar al contingut

Dues mirades

Atenció a les persones

Atenció a les persones

Emma Riverola

El mercat mira amb menyspreu l'atenció a les persones, ho considera poca cosa. Absurd, perquè el nostre benestar en depèn

Pensem en l’atenció a les persones i la ment viatja a universos particulars, a aquests que s’obren darrere de les portes. Sens dubte, aquesta percepció respon a l’exèrcit de dones que la carregaven/carreguen a les espatlles. Oferta per amor o deure. Eren/són gratis. És a dir, no val res. Això diuen els dictats capitalistes, només és valuós el que té un preu. En absència de dones voluntàries, són els silents batallons de migrants, mal pagats i mancats de drets, que se n’ocupen.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

El mercat mira amb menyspreu l’atenció a les persones, ho considera poca cosa. Absurd, perquè el nostre benestar en depèn. N’hi ha prou amb fer un cop d’ull a l’actualitat per comprendre com millorarien les nostres vides si l’atenció a les persones ocupés el centre d’interès polític. La vellesa seria portada amb més dignitat i confiança. També les discapacitats. Ningú quedaria enrere. Ni hi hauria aturats de llarga durada, ni desnonats ni joves precaris ni nens llastats per la misèria o prostituïts en centres de menors... Més enllà de les lleis, es tracta de convertir l’atenció a les persones en el sentiment compartit que regeixi la nostra societat. Ens hi va la vida.