'I promessi sposi'

"No us crideu mai, entre vosaltres, excepte si és per avisar l’altre d’un perill". Aquest és un dels brillants i assenyats consells que la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida ofereix per entendre el prometatge com "el camí de reconeixement d’una vocació". Els bisbes espanyols consideren que no n’hi ha prou amb vint hores de curset prematrimonial i proposen una mena de màster de tres anys que s’equipara a la formació professional perquè les parelles es puguin casar, mai millor dit, com Déu mana.

També proposen tenir un "petit test", amb una planta que "s’ha de regar i cuidar, com si es tractés de l’amor, perquè floreixi". És un manual a mig camí de Paulo Coelho, els Monty Python, Sesame Street i l’esoterisme, amb asseveracions tan científiques i feministes com aquesta: "La dona, quan parla, expressa emocions i sentiments;  l’home, idees i pensaments". O com aquesta altra, tan documentada: "L’àrea encarregada de pensar el sexe és 2’5 vegades més gran en l’home que en la dona". Sempre n’han sabut molt, els bisbes, sobre el sexe i la vida de parella. Res com aquest "itinerari de formació i acompanyament de promesos" per confirmar-ho.