05 d’abr 2020

Anar al contingut

Editorial

El Suprem i la immunitat de Junqueras

La resolució del TS obre un escenari legal nou. Sobra tremendisme i cal prudència

firma editorial català

El Periódico

El Suprem i la immunitat de Junqueras

POOL New

El president d’ERC, Oriol Junqueras, no és un eurodiputat i, per tant, la immunitat dels parlamentaris europeus no s’aplica en el seu cas. El Tribunal Suprem (TS) ha decidit que la sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) del desembre passat no és motiu per canviar la situació legal de Junqueras: no li reconeix la seva condició d’eurodiputat perquè va ser condemnat a 13 anys de presó i als mateixos d’inhabilitació i, per tant, no l’autoritza a desplaçar-se a Estrasburg per prendre possessió de la seva acta d’eurodiputat. El TS considera que no ha de tramitar cap suplicatori amb l’Eurocambra perquè Junqueras ja està condemnat en ferm.

Malgrat que en la seva resolució el TS reconeix la «literalitat, en el seu esperit i en la seva integritat», de la resolució del TJUE i que a partir d’ara aquesta serà la doctrina a seguir sobre l’abast de la immunitat dels europarlamentaris, el tribunal no l’aplica a Junqueras. Es tracta d’una interpretació sens dubte polèmica de la doctrina del TJUE, que coincideix amb la de la Fiscalia però que està allunyada de l’actitud de nombrosos juristes i de la de l’Advocacia de l’Estat. A partir d’ara, com va establir en la seva resolució el tribunal europeu, un pres preventiu que es converteixi en eurodiputat serà posat en llibertat i el tribunal haurà de sol·licitar el suplicatori per seguir amb el procés. En el cas de Junqueras, les dates són claus: va aconseguir la condició d’eurodiputat després que s’acabés el judici. És l’opinió del TS que la immunitat d’europarlamentari no se li aplica al president republicà i que no ha de demanar el suplicatori perquè quan Junqueras va ser proclamat electe el judici ja s’havia acabat.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La decisió del TS està molt allunyada de les peticions de la defensa (que va sol·licitar la nul·litat de la sentència i del judici), de la interpretació que n’havia fet el mateix Parlament Europeu –que va reconèixer la condició d’eurodiputat de Junqueras en contra del criteri de la Junta Electoral Central (JEC)– i de les expectatives que havia construït l’independentisme. Entrem en aigües desconegudes, ja que ara falta veure quina serà la reacció de l’Eurocambra a la decisió del TS. La hipòtesi més extrema –un xoc entre l’Europarlament i el tribunal suprem d’un Estat membre– obriria un escenari de tensió no desitjable. Convé que totes les parts actuïn amb mesura, d’acord amb la llei. La retòrica, tant a Madrid com a Barcelona, que vol veure en les resolucions judicials desafiaments o lliçons dels tribunals espanyols als europeus i viceversa no fan més que complicar un problema ja per si mateix d’extrema complexitat.

Es constata, una vegada més, els enormes perjudicis de la judicialització d’un problema polític. És d’agrair que ERC es negui a recórrer a unes dreceres per excarcerar Junqueras que portarien més perjudicis que beneficis. La discrepàncies i les diferents interpretacions de les resolucions del TJUE i del TS formen part del nostre ordenament jurídic, de la mateixa forma que és part del sistema legal que la Conselleria de Justícia classifiqui amb el segon grau penitenciari els dirigents independentistes empresonats. Sobra tremendisme i cal prudència.