La investidura del nou Govern

D'identitats i cohesions

En les acalorades discussions de les Corts amb prou feines ha aparegut la desvergonyida acumulació de senyals de la pobresa que ens afligeix

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp51632636 opinion beard200107172945

zentauroepp51632636 opinion beard200107172945

Els debats d’aquests dies han elevat el diapasó. Correligionaris de Sánchez advertint-lo d’infranquejables línies vermelles; gravíssimes acusacions de delicte de lesa pàtria al PSOE per la dreta i la ultradreta; imputacions de traïció en l’independentisme català; oposició explícita de la jerarquia eclesial al nou govern... Des d’una certa distància, semblaria que els problemes d’Espanya o Catalunya es redueixen a la qüestió territorial. I tot i que és del tot cert que aquest àmbit és molt rellevant, simplement no pot prendre’s la part pel tot. Per això, deixa un regust amarg el que, amb l’excepció del programa de Govern Sánchez-Iglesias, tant en el debat d’investidura a Madrid com en el tancament de files al voltant de Torra a Catalunya, l’amplíssim catàleg de problemes socials i econòmics que ens afligeixen hagi sigut absent.

Això no és casual. Els discursos identitaris, que postulen que s’és membre del grup per sobre d’interessos de classe social o d’ideologia, arrosseguen l’aigua al molí d’aquells que els enarboren. Primer, a l’apel·lar a la part més emotiva de la nostra naturalesa, aconsegueixen abundants beneficis electorals; segon, a més i vinculat a l’anterior, eviten entrar al fangós terreny de les polítiques socials que necessitem i, en particular, del seu finançament amb impostos, tan poc del gust de poderosos grups d’interès polítics, econòmics o socials.

Un altre regal evolutiu

L’ús de les banderes identitàries no és casual: alguna cosa hi ha en el ‘hardware’ heretat de l’evolució perquè siguin capaços d’arrossegar, a tot arreu i èpoques, amplis grups. Té això a veure amb la facilitat amb què els humans ens autoenganyem, un altre regal evolutiu com va mostrar fa dècades Robert Wright en el seu fabulós ‘The Moral Animal: Why We Are the Way We Are’ (1994): tenim una facilitat innata a convertir aspectes de menor substància, com la identitat, en elements centrals de la nostra existència. En tot cas, que l’adscripció a un o un altre nacionalisme sigui la norma, no excusa que no s’assenyali el molt que oculta el debat de les banderes. Perquè la política va sempre d’interessos que, en el fons i al final, són de repartiment del poder polític i del creixement econòmic actual (renda) o de l’acumulat en el passat (riquesa).

Notícies relacionades

Per tot l’anterior, no estranya l’absència de debat sobre qüestions cardinals per a la ciutadania. Així, en les acalorades discussions de les Corts, amb prou feines ha aparegut la desvergonyida acumulació de senyals de la pobresa que ens afligeix: insuficients bancs d’aliments; augment dels sensesostre; quatre milions de famílies pobres, o prop d’un terç de nens vivint aquesta dramàtica situació. Tampoc res sobre les llistes d’una sanitat amb hospitals prestigiosos, però que s’acompanyad’una segona línia d’atenció clarament insuficient, amb setmanes o mesos d’espera. I, per descomptat, poques referències als problemes habitacionals dels joves a les grans ciutats, o als d’aquells no tan joves i de lloguer que afronten uns durs anys com a pensionistes. Afegeixin els que plantegen la precarietat laboral, el canvi climàtic, la integració i les polítiques d’immigració, la llarga marxa cap a la igualtat de les dones o les incipients escaramusses perquè els grans siguin considerats ciutadans de ple dret. Per acabar, també hi han sigut poc presents aspectes cardinals del creixement econòmic i que afecten el nostre futur benestar: infraestructures vinculades a la producció, millora del sistema educatiu, igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació superior o impuls a l’R+D. Per no parlar de les reformes pendents en el nostre projecte europeu, on disten d’estar tancades les esquerdes obertes per la crisi a l’edifici comú, com el ‘brexit’ ha posat de manifest.

El gabinet PSOE-UP presenta una proposta per tractar adequadament les identitats sense ocultar la necessitat d’avançar en la solució d’alguns dels greus problemes socials que ens afligeixen. Però avui, com ahir, vam enfrontar una difícil situació. Tot el galimaties d’aquests dies mostra com tiris i troians s’han confabulat perquè la legislatura sigui el més curta possible. Mal assumpte per al pròxim Govern. Mal assumpte per a tothom. Tant de bo errem i el nou gabinet tingui una llarga vida. Però tinc per a mi que no li deixaran, ni uns ni altres. En tot cas, ¡bona sort, president! La necessitarà vostè i el seu gabinet però, en particular, la necessitem tots.