Deu anys de competències a Rodalies

Es compleixen 10 anys del traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat de Catalunya. Un aniversari paradoxal perquè al costat d’algunes millores evidents del servei, com la seva extensió a les àrees metropolitanes de Girona i de Tarragona, s’ha creat un marasme administratiu en què massa vegades a l’usuari li costa dirimir la responsabilitat de les evidents carències i, hipotèticament, dels assoliments en aquest àmbit. El Ministeri de Foment continua sent, a través d’Adif, el titular de les infraestructures. Renfe ha continuat sent l’operadora del servei. I la Generalitat no ha exercit gaires de les prerrogatives que li permetien la nova competència, de vegades per no fer-se càrrec de dèficits històrics, com pot ser el cas del contracte-programa, i de vegades per excés de càlcul pel desgast polític que comporta una gestió d’aquest tipus. Sempre és més fàcil culpar l’Administració central. Tampoc s’ha volgut entrar en el debat sobre un possible canvi d’operador, malgrat la bona gestió de Ferrocarrils. Tot just ara es realitzarà el primer assaig en la connexió a l’aeroport del Prat - Josep Tarradellas.

Aquesta situació no es pot prolongar. El tren és la pota que falla per presentar el transport públic com a alternativa al vehicle privat en aquesta zona de baixes emissions que s’acaba de posar en marxa a l’àrea metropolitana de Barcelona. El tren ha de ser fiable (ho és bastant, però no suficient), però també ha d’augmentar la seva capil·laritat i ser veritable alternativa a altres ofertes que continuen sent contaminants. És doncs el moment d’aclarir la situació. S’han d’afrontar inversions en infraestructures bàsiques (senyalització, túnels i electrificació) que són menys vistoses davant els usuaris però que són les que poden permetre fer un salt qualitatiu a aquest servei públic essencial. Un salt que, a més, ha de tenir en compte la progressiva ampliació del perímetre de la realitat metropolitana a Barcelona i del futur creixement de Girona i Tarragona.