Hi ha poques imatges capaces de suscitar tanta polarització com la del president de la Generalitat, Salvador Illa, amb l’expresident Carles Puigdemont, reunits ahir a Brussel·les. Per a uns, comporta legitimar tot el que representa Puigdemont com a màxim responsable d’un procés polític que va dividir Catalunya i la va portar al caire del precipici. Per a d’altres, els set anys que han passat justifiquen una trobada que hauria de ser el penúltim acte de normalització de la vida política catalana a l’espera que l’expresident pugui tornar a Espanya. Aquest contrast de percepcions no és fàcil d’erradicar, tenint en compte que les ferides del procés encara no estan del tot estroncades. No obstant, no seria tan acusat si no estigués atiat per la politització de la trobada de Brussel·les. El Partit Popular afirma que la reunió només s’explica per les dificultats que pateix el president del Govern, Pedro Sánchez, per aprovar uns nous Pressupostos. Una opinió que coincideix amb l’expressada per algun portaveu de Junts per Catalunya. Els socialistes i els seus socis de govern insisteixen en un diàleg que, certament, pot ser beneficiós per al país, però que no pot amagar la realitat d’una aritmètica parlamentària gaire exigent. Tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya. De tot hi ha a la foto dels dos líders en la delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les. Un exercici de diàleg, que celebrem, i un joc polític que necessita més transparència i debat a totes dues cambres.
Salvador Illa ha trigat 13 mesos a reunir-se amb Puigdemont. Ha esperat que el Congrés dels Diputats aprovés la llei d’amnistia i que el Tribunal Constitucional validés la llei. No obstant, la decisió del Tribunal Suprem de considerar que els delictes de malversació que Puigdemont pot haver comès no són amnistiables deixaven marge per ajornar més la trobada si no volia posar en entredit la seva política de normalització. En aquest cas, incloure Puigdemont en la ronda de trobades amb tots els expresidents. Arran de la trobada s’ha parlat d’una amnistia política, un terme que té connotacions ambigües però que resulta inevitable tenint en compte l’intricat conflicte jurídic i polític que continua bloquejant una plena amnistia jurídica.
Ni el moment triat, ni les formes, que han sigut contingudes, modificaran el gruix de les actituds que van cristal·litzar durant el procés. A Illa li queda molta pedagogia per fer per convèncer l’opinió pública que la trobada de Brussel·les serà útil per avançar en la plena normalització de la vida política catalana. I a Puigdemont, que es reuneix avui amb l’executiva de Junts per Catalunya, el pas fet per Illa hauria de servir-li per aterrar a la Catalunya d’avui, que no és la de fa una dècada, i que demana respostes a desafiaments cada vegada més complexos. Una vegada més en tot aquest camí es fan passes en la bona direcció, però queden enfosquides per la sensació de canvi purament partidista que les alimenten. Perquè en tot aquest camí hi continua faltant que la normalització tingui el revés de la moneda del compromís de no reincidir en algunes conductes que van trepitjar els drets de molts catalans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
