27 set 2020

Anar al contingut

Al contraatac

Continuen sent nens

MARTIN BUREAU

Continuen sent nens

Emma Riverola

Necessitem una nova mirada per afrontar el problema d'aquests menors que vaguen pels carrers, lliure de menyspreu, d'ignorància i de por

Tenia 14 anys. Era una nena. També l’amant d’un prestigiós i madur escriptor francès. Una de tantes i tants menors amb què aquest home va mantenir relacions. Ell es diu Gabriel Matzneff. Les seves víctimes no tenien nom, només eren cossos joves que servien per exaltar al seu depredador i la seva literatura. Era un pederasta confés. Només que llavors, fa 30 o 40 anys, no l’anomenaven així. Les seves perversions eren vistes com aventures que despertaven somriures de complicitat, quan no d’admiració.

Ara, aquella nena és una editora i una dona valenta de 47 anys que s’ha atrevit a relatar aquella relació. Amb el seu llibre ‘Le Consentement’ (El consentiment), Vanessa Springora ha posat a la intel·lectualitat francesa davant el mirall. Durant anys, la societat va triar l’òptica del depredador i va deixar de mirar als nens com el que eren. Van passar a ser cossos per ser disfrutats per herois terrenals i se’ls va suposar responsables d’unes decisions que no estaven capacitats per gestionar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Avui, als nostres carrers pul·lulen uns nens i adolescents que hem convertit en un col·lectiu i hem batejat amb l’etiqueta de ‘menes’. Sovint se’n parla amb menyspreu i por. També amb impotència i ignorància. No són sants. Seria ingenu o fals negar que uns quants delinqueixen. Alguns d’ells amb una perillosa exhibició de violència, envalentits pel grup, la cola inspirada i la marginalitat. Però també seria injust no reconèixer la seva vulnerabilitat. Són menors amb unes ferides impossibles d’imaginar en els nostres fills. Són víctimes de múltiples explotacions, mísers hereus d’un món hostil que la nostra societat privilegiada perpetua. Això no els converteix en innocents, però tampoc podem fer-los únics responsables d’una situació que no saben ni poden gestionar.

Aquest cap de setmana arriben els Reis amb la seva màgia ancestral. Són dies de cartes, obsequis i desitjos. Aquestes línies no demanaran res per a aquests menors que vaguen sols pels carrers, però sí per a nosaltres. Per a tots els adults que, d’una manera o un altre, tenim a les nostres mans el seu futur. En necessitem una nova mirada per afrontar el problema, lliure de menyspreu, d’ignorància i de por. Aparcar els interessos polítics que sotgen aquests nens amb ànim depredador i deixar de fregar-se les mans pensant en els vots que guanyaran carregant contra ells. Apaivagar les veus dels que només volen utilitzar-los, usar-los. Podem fer-ho per generositat amb ells o per egoisme, en el fons, tot estarà bé si abordem el conflicte amb humanitat i no deixem que es podreixi en l’exclusió. Allà només es multiplicarà la violència i la por. Allà, tots tenim molt a perdre. Recordem que continuen sent nens.