11 d’ag 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Els Reis d'Orient, una oportunitat educativa

Els Reis d'Orient, una oportunitat educativa

Gemma Altell

Introduir criteris educatius als regals i joguines i que la infància ho entengui no és matar la màgia; és aprofitar l'oportunitat per educar de forma crítica i amb consciència

Any rere any observem com els centres comercials, els anuncis televisius i les plataformes digitals inunden les nostres vides amb l’objectiu d’aconseguir que els Reis d’Orient reprodueixin el capitalisme ferotge i inundin, al seu torn, la infància de regals. Cada vegada més mesurem –erròniament– l’amor cap a la nostra infància a partir de la capacitat per envoltar-los d’objectes materials que, suposadament, desitgen.

La realitat és que la màgia dels Reis d’Orient (esperem que també Reines d’Orient algun dia) no guarda relació ni amb la quantitat ni amb el preu de les joguines o altres objectes que troben nens i nenes el matí del 6 de gener; la màgia ens remet a qüestions com fer una llista de desitjos que ha de ser necessàriament limitada, a esperar amb paciència que arribi el dia de rebre’ls, a portar-se bé durant l’any, a entendre que els Reis i els camells arriben cansats i cal deixar-los alguna cosa de menjar; però sobretot té a veure amb aquell moment màgic en el qual, després d’una nit gairebé sense dormir, obren una porta i descobreixen que els Reis d’Orient han pensat específicament en ell o ella i l’hi han demostrat amb alguns regals; tant fa si en són 2 o són 10.

Sovint quan creixem perdem la perspectiva de la infància i ens confonem. Ni els vincles profunds, ni les il·lusions ni els aprenentatges es transmeten gairebé mai a través de diners ni d’objectes. Així doncs hem d’entendre aquest moment de l’any com un espai educatiu per a infància i parentalitat. Tenim una oportunitat per aprendre algunes coses i transmetre alguns valors que són importants en el present i també ho seran en el futur d’aquest món nostre que s’ha d’enfrontar a molts riscos socials i mediambientals. Ajudar les nostres filles i fills a limitar les demandes de joguines a la carta que enviem als Reis; la infància ha d’entendre que les possibilitats no són infinites i, fins i tot, haurien de participar de l’oportunitat que altres nens/es tinguin també regals. M’atreviria fins i tot a dir que no estaria malament transmetre’ls una mirada crítica sobre perquè a determinats països es reben més regals que en d’altres. La infància hauria de ser mereixedora en la mateixa mesura a qualsevol part del món.

Rols de nens i nenes

També acompanyar-los en la reflexió de quins regals són escollits i a quins ens indueix la publicitat (en termes de gènere per exemple). Dissuadir de les joguines que fomenten la violència o aquells que estereotipen rols de nens i nenes. Un altre vessant important és el mediambiental: la majoria de joguines estan fetes de plàstic i/o embolicades en plàstic. Han de poder entendre, cadascú a la seva edat, que aquest és un perjudici per al planeta, que hem de buscar un altre tipus de joguines, que aquest és també un criteri per triar-los.

No ens equivoquem. Introduir criteris educatius i que la infància ho entengui no és matar la màgia; és aprofitar l’oportunitat per educar de forma crítica i amb consciència.