Llibres del procés

La presó és més a prop

La distinció bizantina entre presos polítics i polítics presos defuig el descrèdit dels països que han d'empresonar els seus representants públics per apaivagar revoltes

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp51185283 melero191202195559

zentauroepp51185283 melero191202195559 / Ferran Nadeu

A l’acabar de llegir el desè llibre sobre el procés (Javier Melero, ‘El encargo’), no s’ha avançat un mil·límetre en la comprensió d’aquest fenomen paranormal, el ‘somieig’. A canvi, creix la familiaritat amb la presó, la nova panacea per a la resolució de conflictes. «Enduriment de penes» torna a ser l’expressió de l’any, la majoria de polítics empresonats havien inaugurat o visitat oficialment les presons que mai van imaginar que habitarien.

Notícies relacionades

La distinció bizantina entre presos polítics i polítics presos defuig el descrèdit dels països que han d’empresonar els seus representants públics per apaivagar revoltes. La Transició va suposar un allunyament de la presó, que ara és més a prop que mai. N’hi ha prou amb un acudit rovellat sobre Carrero, o amb una bufonada sense audiència contra el cap de l’Estat. Les presons no es van dissenyar per allotjar el vuit anys vicepresident d’Aznarni un cunyat del Rei, ni un fill del patriarca Pujol, ni la Generalitat en ple. A tots ells els sobraven raons per creure’s exempts, però el seu ingrés mitjançant condemna ha abaratit el concepte, l’hapopularitzat. En l’última variant, s’ha detancar una graderia completa de Vallecas.

La famosa llei de Godwin, segons la qual tota discussió electrònica desemboca en una acusació de nazisme, crea la variant de la llei de Soto del Real, on tot debat condemna a presó l’adversari a partir de la tercera rèplica. No n’hi ha prou amb reprovar Quim Torra, amb votar-lo en contra o amb desitjar que perdi el seu càrrec. S’ha d’escorcollar fins a l’última possibilitat de privar-lo de llibertat, Santiago Abascal ho ha demanat explícitament. La imminència de la presó coarta en si mateixa la llibertat d’expressió, però no es vessen gaires llàgrimes per aquest valor en desús. L’última esperança és que el dur Melero es resisteixi a no escandalitzar-se davant del presidi, en la seva crònica gaire recomanable. Anem pel llibre número onze, per continuar sense entendre’s. Que no equival a desentendre’s.