Una xacra universal

El perfil de la víctima de la violència masclista: totes les dones

Aconseguir una societat lliure de violència contra les dones implica un canvi de fons en els valors que requereix de diagnosis ajustades, i dades per poder aplicar les receptes adequades

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp51494174 opinion maria titos191224155339

zentauroepp51494174 opinion maria titos191224155339

«Les dones amb un màster o un doctorat són les que més tarden a denunciar la violència de gènere» és el titular d’un diari respecte a un recent estudi. De nou, es conclou que no existeix un perfil definit de dones víctimes de la violència masclista.

L’estudi sobre el temps que tarden les dones víctimes a verbalitzar la situació, conclou que són les que tenen estudis universitaris de tercer cicle les que, de mitjana, tarden més temps (12 anys i tres mesos). Aquesta dada xoca amb la imatge que socialment es pot tenir respecte de les dones que pateixen violència o amb els mecanismes que atrapen les dones en el cicle de la violència. Una jove universitària participant en l’estudi va afirmar: «Ningú s’ho creia. Ni tan sols jo». Sens dubte, tenim estereotips fins i tot sobre les víctimes, erronis, però existeixen. La violència masclista afecta totes les dones, dones de totes les classes socials, orígens i en tots els llocs.

En aquest sentit, la llei integral defineix la violència de gènere «com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s’exerceix sobre aquestes per part de qui siguin o hagin sigut els seus cònjuges o de qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència». Recull precisament aquesta universalitat: la violència afecta totes les dones, perquè el seu únic origen és la discriminació social; per tant, pel fet de ser dones, perquè la societat atribueix una relació de poder dels homes sobre les dones (teoria de gènere o rols socials associats a cada sexe). Tot i que segueix pendent la modificació de la llei que incorpori totes les formes de violència contra les dones (sexual, mutilació genital femenina, matrimoni forçat...) tal com obliga el Conveni d’Istanbul. El reconeixement específic de la violència i assassinat de dones per raó de gènere i el seu abordatge integral va convertir aquesta llei en un model a tot el mónmodel 

Canvi de valors

El gran avenç per als drets de les dones que va significar aquesta llei va ser el reconeixement de la violència específica que afecta les dones. Qualsevol retorn a un ‘calaix de sastre’, sigui amb la violència infantil, familiar o transsexual, suposa tornar a l’opacitat, a la invisibilitat del fenomen específic. Avui sabem que més de 1.000 dones han sigut assassinades per les seves parelles o exparelles perquè es va reconèixer aquesta violència específica i es va crear l’observatori concret que va començar a comptabilitzar aquests delictes.

Una societat 
compartida i en igualtat és la garantia d’una societat lliure de violència contra les dones

És necessari aprofundir en les accions públiques posades en marxa fa només unes quantes dècades, davant segles d’opressió, per aconseguir que homes i dones compartim com a iguals tots els àmbits de la societat. Ja que una societat compartida i en igualtat és la garantia d’una societat lliure de violència contra les dones. És fonamental la recopilació sistemàtica de dades sobre violència contra les dones i continuar exigint que en tots els àmbits es recullin dades desagregades per ‘sexe’ per poder abordar la violència masclista i el seu origen: la discriminació de les dones.

Notícies relacionades

Aconseguir una societat lliure de violència contra les dones implica un canvi de fons en els valors de la societat que requereix diagnosis ajustades, i dades per poder aplicar les receptes adequades. Això és així perquè la violència masclista s’exerceix contra les dones pel paper que la societat els atribueix. D’allà la denominació ‘gènere’, o el fet que no hi hagi un ‘perfil de dona’ susceptible de patir violència masclista –són totes les dones– i la importància de l’abordatge específic.

És necessari aprofundir en les accions públiques en marxa des de fa només unes quantes dècades, davant segles d’opressió, per aconseguir que homes i dones compartim com a iguals tots els àmbits de la societat. Ja que una societat compartida i en igualtat és la garantia d’una societat lliure de violència contra les dones.