20 d’oct 2020

Anar al contingut

Editorial

El nou rumb de la Guàrdia Urbana

A més d'exigir al Govern que exerceixi les seves funcions, Barcelona assumeix el seu paperen la seguretat ciutadana

El Periódico

El nou rumb de la Guàrdia Urbana

maitecruz

L’acord de Govern a l’Ajuntament de Barcelona entre comuns i el PSC tenia com un dels seus puntals el compromís de reivindicar sense complexos la seguretat ciutadana com un dels elements d’una política municipal d’esquerres. Un enfocament que plantegés des del punt de vista social, i sense criminalització de col·lectius vulnerables, els problemes que són a l’arrel de fenòmens de delinqüència o incivisme. Però que alhora reivindiqués amb naturalitat el paper de les forces de seguretat. En l’últim mandat, part de l’equip de Colau no va ocultar les seves reticències per la Guàrdia Urbana, o va trigar massa a reconèixer el seu paper com a garant de la convivència ciutadana i l’ordre públic.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El pacte de Govern va incloure, com a primera mesura per visibilitzar que la política de seguretat no era una competència que s’exercia amb manifesta incomoditat, el nomenament d’un regidor al capdavant d’aquesta, l’exdirector dels Mossos Albert Batlle. En aquest període, la Guàrdia Urbana ha actuat en situacions en què potser anteriorment s’hauria inhibit. Però a més de reivindicar més desplegament dels Mossos per part de la Generalitat, administració competent en matèria de seguretat ciutadana i principal responsable de la falta d’efectius policials a la ciutat, l’ajuntament també s’havia de comprometre més, començant amb un reforç de la retallada plantilla de la policia local. Colau i Collboni van assumir l’objectiu de convocar mil places durant el mandat actual, necessàries per pal·liar les baixes i jubilacions i incrementar la dotació del cos de 2.900 a 3.500 agents. Aquesta setmana, a més de procedir amb normalitat a un relleu en la direcció del cos, s’ha anunciat una convocatòria de 260 places de guàrdia urbà en el 2020, el primer pas per complir la meta marcada. L’aprovació d’uns pressupostos que facin possible aquesta mesura, entre d’altres, també hauria de ser un objectiu de totes les forces polítiques que han reclamat més implicació municipal.