Sense dobles vares de mesurar als estadis

Mai abans s’havia suspès a Espanya un partit de futbol pels insults o menyspreus del públic cap a un jugador, bé sigui pel color de la seva pell, pel seu origen o per rivalitats esportives que deriven en odi cap a la persona. La història recent és plena d’atacsque entren de ple en els supòsits establerts per la llei de l’esport del 2007, des delracisme i la xenofòbia(Amunike, Eto’o o Iñaki Williams, per citar només alguns jugadors negres) fins a laintolerància(Piqué o Messi), passant per elogis de comportaments masclistes (Rubén Castro) od’exaltació de la violència(part de l’afició de l’Atlètic de Madrid, vanagloriant-se de l’assassinat d’Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Societat). Per desgràcia,el món del futbol en especial genera aquest tipus de comportaments menyspreablesque, malgrat la llei i les bones paraules cridant a salvaguardar els valors de la tolerància en l’esport, es continuen donant cada setmana als camps d’Espanya.

Però fins aquest diumenge, ni àrbitres ni jugadors, ni la Federació o la Lliga de Futbol Professional, havien arribat a l’extrem d’ajornar un xoc. Ha passat a Vallecas, en el descans del partit contra l’Albacete,per la presència a l’equip manxec de Roman Zozúlia, a qui l’afició radical del Rayo (els Bukaneros) va titllar reiteradament de nazi. La història va començar fa dos anys, quan l’equip de Madrid va rebutjar fitxar l’ucraïnès, amb un historial certament procliu a la ideologia totalitària. 

Certament, els menyspreus són recriminables. Però tots. Tret d’en casos de tensió extrema,potser són més aconsellables altres mesures exemplaritzants, com els tancaments de camp o l’obligació de jugar partits a porta tancada, que la suspensió d’un xoc. Però el que va passar aquest cap de setmana hauria de servir de precedent: s’han viscut episodis molt més violents o amb expressions d’odi tant o més intolerables que les de Vallecas sense que s’hagi actuat en conseqüència,una doble vara de mesurar que és injustificable i insostenible.