Torna l'esperit nadalenc

Com la il·luminació nadalenca i els sopars d’empresa, cada cop arriben més d'hora les llistes dels millors llibres, sèries, discos i pel·lícules de l’any. De fet el ‘New York Times’, que és un dels diaris que marca el ritme, ja va anunciar la seva elecció a finals de novembre, i de mica en mica d'altres mitjans s'hi van afegint. En alguns casos la selecció no es fa pública fins ben entrat el desembre, com en aquest diari, però les persones que voten ja fa un parell de setmanes que rumien el veredicte i remenen llistes. Així, entre tots, hem convertit el desembre en una terra de ningú. Tot allò que es publiqui aquest últim mes difícilment entrarà en els resums del 2019, i, emboirat per la distància, rebrà poca consideració quan li toqui d'aquí onze mesos, a finals del 2020.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest any, a més, s’hi afegeix un altre element de confusió: les llistes dels millors de la dècada que s'acaba. Estem a punt de tancar els anys 10 i entrar en els anys 20, que al segle anterior van ser tan pròspers i lliures que se solen adjectivar com «feliços». Cent anys enrere, la majoria de les arts van viure durant aquell període d’entreguerres una pulsió renovadora, d'ampliar els marges del que s’acceptava socialment, de qüestionar-ho tot. Després, esclar, la gran depressió econòmica a partir de 1929 i la segona guerra mundial, el comunisme i les dictadures, van fer malbé un segle d’extrems: els grans avenços tecnològics, intel·lectuals i socials van coincidir amb la barbàrie humana, i Adorno va proclamar que ja no es podia escriure poesia després d’Auschwitz.

Ara mateix, a punt d'entrar a la nova dècada, res no fa pensar que viurem novament uns feliços anys 20. És cert que les llistes culturals són cada cop menys unànimes, més diverses, i dibuixen una escena creativa notable, però alhora fa la impressió que l’esperit crític de l’art segueix un camí paral·lel a la realitat, i no afecta gens aquells que són objectiu de denúncia. Potser també caldria començar a fer llistes per recordar les deu pitjors empreses per al desastre climàtic del 2019, els deu sàtrapes més perillosos de la ultradreta, els deu atacs més flagrants contra la llibertat d’expressió...