Editorial

Desastre ecològic al Besòs

Es pot confiar en la capacitat del riu per recuperar-se del cop dur ambiental després de l'abocament tòxic per l'incendi en una indústria de Montornès del Vallès

2
Es llegeix en minuts

pez-muerto-en-el-besos / periodico

L’incendi que va tenir lloc dimecres a la planta de reciclatge de dissolvents i residus industrials de l’empresa Ditecsa, a Montornès del Vallès, ha generat «un desastre ecològic», amb unes conseqüències ambientals «terribles», en paraules de l’alcaldessa Ada Colau. Més enllà de la fumarada i de la contaminació de l’aire, que va generar l’activació del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya, la tragèdia castiga ara el riu Besòs, al llarg d’uns 15 quilòmetres, des de Montornès fins a la seva desembocadura. En aquest tram, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha tancat el parc fluvial i recomana no treure aigua directament del curs del riu tot i que, d’altra banda, el Consorci Besòs-Tordera especifica que, fins i tot estant a prop del lloc de l’accident, la depuradora ha funcionat correctament. El desastre ecològic es concentra ara no només en la qualitat de l’aigua, ja que el riu «és ple de dissolvents», com denuncia l’alcaldessa de Montcada i Reixach, sinó també en l’impacte en la fauna piscícola.

Des de l’ACA es té la impressió que l’afectació de la població de peixos i amfibis és molt alta, pot ser que total, amb una incidència especial en les anguiles, que pateixen un risc crític d’extinció. A més, es pot estendre a altres espècies, en una cadena que també incidiria en els ocells. Estem parlant d’un sistema altament delicat que fa unes dècades era el riu més contaminat d’Europa i que va revertir aquesta condició gràcies als esforços conjunts d’entitats i institucions, amb un treball lent i persistent que ara està en perill. Des d’Ecologistes en Acció es recorda l’esforç dut a terme fins a aconseguir «una bona qualitat de l’aigua» i, alhora, es posa l’accent no només en el seu deteriorament sinó també en el de l’aire, a causa dels productes nocius que s’alliberen contínuament.

La contaminació sembla ser que es va generar per l’abocament de l’aigua destinada a apagar el foc, que no va poder ser absorbida pel sistema del clavegueram i va anar a parar al riu. Aquesta circumstància requereix una investigació a fons del procediment i dels protocols d’emergència. La Fiscalia del Medi Ambient de Barcelona ja ha intervingut en l’assumpte, mentre que els Mossos investiguen sobre les causes. En aquest sentit, convé recordar que Ditecsa ja ha sigut sancionada dues vegades els dos últims anys i encara té obert un expedient de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic. Tot i que la Generalitat afirma que les inspeccions realitzades no afectaven el medi ambient, el cert és que les irregularitats eren habituals i no complia «les prescripcions com a gestor de residus». S’hauran de depurar responsabilitats, per descomptat les d’una empresa amb antecedents, però també les dels que no hagin posat prou afany a evitar la catàstrofe. Confiem, com diuen les organitzacions ecologistes, en la capacitat de recuperació del riu, però també en les accions que han d’engegar les institucions, entre les quals la d’un control estricte de tota la conca del Besòs, amb altres empreses químiques que també suposen un perill per a l’ecosistema.