Al contraatac
Quan ETA matava
zentauroepp50806953 pla americ de la candidata del ppc a les eleccions espanyol191110165821 /
«Quan ETA matava, era un moment terrible des del punt de vista humà. No obstant, el moment actual és més difícil, perquè abans estàvem junts el PP i el PSOE, en el mateix bloc». Són les últimes declaracions polèmiques de Cayetana Álvarez de Toledo, aquesta vegada en una entrevista a ‘El Correo’. Quan ETA matava, polítics de diferents partits morien. Pensar diferent era motiu d’execució. Quan ETA matava, ser empresari, guàrdia civil, policia o funcionari de presons era una professió d’un risc excepcional. Quan ETA matava, hi havia molts ciutadans anònims que vivien terroritzats. Per exemple, feia por trobar un semàfor en vermell al costat d’un furgó de les Forces de Seguretat, perquè tots eren susceptibles de saltar pels aires. Quan ETA matava, hi havia plens municipals en els quals l’esquerra ‘abertzale’ no condemnava l’assassinat del seu veí o, fins i tot, del seu familiar. Quan ETA matava, no sempre el PP i el PSOE van estar junts, com diu Álvarez de Toledo.
De fet, feia la sensació que només Aznar podia dialogar amb els terroristes perquè abaixessin les armes. Quan ho va fer Zapatero, els populars van impulsar manifestacions contra les suposades cessions d’aquell Govern. Van arribar a acusar el llavors president de «trair els morts». És cert que el Pacte Antiterrorista va ser una magnífica notícia per als ciutadans i pèssima per als assassins. És indubtable. Molts ho vam viure amb una gran emoció, perquè ja llavors estàvem acostumats que els nostres representants polítics busquessin brega a tot hora. Però jo, que tinc només tres anys menys que Cayetana Álvarez de Toledo, no crec que hi hagi moltes coses comparables a quan ETA matava.
A Pamplona també vam viure aquella situació de terror amb especial intensitat. El moment actual és molt depriment, però ara ningú assassina per imposar les seves idees i ningú mor per defensar les contràries. Avui el problema és que no tenim Govern, perquè els nostres representants pensen més en les seves poltrones que en el nostre benestar. Quan ETA matava, hi havia partits al País Basc que havien de completar les seves llistes amb persones que residien en altres territoris d’Espanya. Álvarez de Toledo és portaveu d’un partit molt important. Que faci anys que Jaime Mayor Oreja compari, per exemple, la situació de Catalunya amb el que es va viure quan ETA matava, no constitueix més que l’opinió –desafortunada– d’un exministre que ja no ostenta cap càrrec. Una portaveu parlamentària en actiu hauria de ser més respectuosa amb el nostre passat, amb la veritat i amb la sensatesa. Tots estem patint la paràlisi política i el sectarisme actual, però no és com quan ETA matava.
