A la recerca de la rendibilitat del benestar digital

La compra de Fitbit per part de Google  FitbitGoogle és una mostra clara que el gegant tecnològic entra al món del benestar per quedar-s’hi. En els últims anys s’han ampliat el nombre de dispositius que ens permeten realitzar un seguiment de la salut i de l’activitat física. Més enllà de la dimensió econòmica d’aquestes activitats, el que està en joc són les dades sobre el nostre benestar. És moment d’analitzar com està creixent aquesta indústria.

S’han multiplicat els dispositius que ens permeten fer un seguiment de la nostra salut i el nostre benestar. Els primers que van inaugurar el mercat van ser els seguidors d’activitat del nostre cos en la dècada de 1990. A poc a poc, s’han anat sofisticant i ara hi ha un gran catàleg que s’agrupa sota la categoria anglesa ‘wearable’, que significa dispositiu portable. Podríem dir que la seva versió més popular és la polsera d’activitat física. A més, aquests dispositius estan connectats a ordinadors o a telèfons intel·ligents per poder realitzar la recollida de totes les dades.

Ara que Google ha comprat Fitbit, aquest mercat ha estat el centre d’atenció de la premsa econòmica. Però el primer dispositiu de Fitbit va ser creat el 2009 i estava col·locat a la cintura. És a dir, ha passat una dècada i aquest sector ja es troba en una certa fase de maduresa. Hi ha hagut també experiències prèvies com la col·laboració entre Nike i Apple, quan van crear NikeiPod, que era una sabatilla equipada amb un sensor que treballa amb l’iPod.

Aquest mercat ha avançat molt des que els rellotges i mòbils intel·ligents ja incorporen en el dispositiu tots aquests elements de seguiment de l’activitat física i de la nostra salut. Alguns ja els porten inclosos amb la simple compra i d’altres són de pagament addicional a través d’aplicacions específiques de terceres companyies o de serveis prèmium que ofereix la mateixa empresa tecnològica.

Les dades més sensibles

El més rellevant en aquest mercat és la recollida de dades dels usuaris. Les que s’emmagatzemen de forma habitual són el comptador de passos, els batecs del cor (pulsacions), el temps de son, els cicles menstruals, i la localització. S’afegeix una comoditat: es poden controlar des del canell (sigui a través d’una polsera de seguiment o rellotge intel·ligent) o des del mateix telèfon. A més, ara ja s’està combinant la intel·ligència artificial, el programari i el maquinari per millorar la innovació i crear nous productes.

Garantir el bon ús i la privacitat d’aquestes dadesbon ús i la privacitat és tasca de totes les parts: empreses, governs i usuaris. ¿Per què es tracta d’un tema tan sensible? Aquests dispositius recullen de forma habitual la majoria de les nostres constants vitals, rutines i localització. Pensem que si no hi ha un control i garantia de privacitat tota aquesta informació podria ser venuda a diferents empreses com les asseguradores o bé a anunciants publicitaris.

Els governs i les polítiques públiques han de ser els garants que la privacitat i la transparència de la recollida de les dades siguin una realitat. És a dir, s’ha d’establir un marc regulatori que garanteixi a qualsevol ciutadà que podrà conèixer qui disposa de les seves dades i què es pot fer amb elles. Així mateix, tenir la possibilitat de cedir-les per al que es consideri pertinent, així com l’opció de retroacció en cas que es desitgi. Per aconseguir un bon compliment, les autoritats reguladores han d’establir un sistema de penalització en cas de mal ús d’aquestes dades. Ja tenim diversos exemples en diferents parts del món de l’abús o venda de dades per part de les empreses tecnològiques sense coneixement dels usuaris.  

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

Un altre element fonamental és la presa de consciència de l’usuari de la importància de no cedir les seves dades a qualsevol que els hi demani. Aconseguir-ho és tasca del que es coneix com l’alfabetització digital, especialment entre la població de més edat. La manca de coneixements sobre el funcionament tecnològic d’aquests nous dispositius pot portar a situacions d’engany.

Si bé és cert que l’objectiu final és tenir una vida més saludable i activa, aquest benestar digital no es pot aconseguir si no es garanteix la privacitat i el bon ús de totes les nostres dades. Com diu la cita llatina «mens sana in corpore sano», no oblidem usar el cap per salvaguardar el nostre patrimoni digital.