Chacón i Calviño

Chacón i Calviño. Calviño i Chacón. La consellera d’Empresa i Coneixement asseguda al costat de la ministra d’Economia i Empresa en funcions. Se somriuen properes. Ocupen el centre de l’escenari. La trobada té lloc a la seu deFoment del Treball. El seu president,Josep Sánchez Llibre, es felicitarà per aconseguir que les representants dels dos governs acudeixin a la cita. La consultora PwC presenta un informe sobre la percepció que alguns empresaris rellevants tenende l’economia a Catalunya. Opinen que l’economia catalana va bé. Però quepodria anar millor si la situació política s’estabilitzési es corregís el desolador dèficit en infraestructures. El corredor mediterrani,com a síntesi de les promeses reiteradament incomplertes del Govern.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Les no infraestructures són conseqüència de la miopia política i un acusat centralisme. Llastar Catalunya és també llastar Espanya. Però aquesta setmana les dues dirigents han actuat amb intel·ligència política. A Madrid intenten una investidura. A Barcelona, que la consellera Chacón acudeixi a Foment significa ocupar el lloc que li correspon com a Govern de la Generalitat, que li serveix també per contrarestar l’habitual música ambiental en matèria econòmica. Segons dades del Govern, a Catalunya, cinc anys de creixement ininterromput del PIB per sobre de la mitjana d’Espanya i de la UE. Cinc de reducció de l’atur, quatre de creixement del nombre d’empreses, vuit de rècord d’empreses exportadores i el Financial Times recomanant Catalunya el 2018 i el 2019 com la millor regió del sud d’Europa on invertir. Reclamarà Chacón solucions polítiques per al problema polític entre Catalunya i Espanya, i demanarà Calviño recolzament per formar Govern i aprovar els pressupostos. Les infraestructures eren a l’Agenda del Canvi de Pedro Sánchez, però no hi va haver temps de desplegar-la, afegeix.

Des de platea, hem vistuna imatge que, per excepcional, resulta nova. La trobada empresarial amb les dues polítiques clausurant-lo ha pres forma de diàleg, una porta a l’esperança.