Sense empatia

Han perdut el manual de comunicació de crisi en el Departament de Justícia? ¿On camina el sentit comú? Tinc algunes preguntes. Sobre els fets: com pot ser que a X (abans Twitter) Mossos i Justícia es refereixin a "les morts violentes d’un home i una dona", igualant-les? Ens hem perdut el moment que les fonts oficials van admetre que una cuinera havia mort (presumptament) a mans d’un intern de la presó de Mas d’Enric –que col•laborava en les tasques de la cuina– que l’hauria apunyalat i s’hauria suïcidat després? Algú va afirmar que s’investigarà perquè l’intern –condemnat a 11 anys per haver matat una altra dona– estava precisament destinat a la cuina? Quina font ha insinuat que l’homicida i la víctima mantenien una relació amorosa? En funció dels resultats de la investigació, per què ningú ha dit que es podrien depurar responsabilitats?

Sobre les protestes dels funcionaris.

Tenint en compte que els treballadors de presons han dut a terme tot tipus de mobilitzacions i no demanen augment de sou, sinó més eines de coerció per a defensar-se de les agressions dels interns, per què es gestiona aquest assumpte com si es tractés d’un problema laboral? Les manifestacions s’han generalitzat a Catalunya i arriben a diverses presons de l’Estat. Se sap per què augmenta cada any la xifra d’atacs als funcionaris? Si no es tracta de mesures laborals, per què el Departament de Justícia ha ofert contractar 800 treballadors més, dels quals la meitat es podrien incorporar immediatament? D’altra banda, és evident que els reclusos tenen dret a poder sortir de les cel•les i a rebre visites de les seves famílies, així que ja era hora que els funcionaris desistissin de tenir tancats els presos tot el dia.

Notícies relacionades

¿Tot continua igual?

David Walliams: Un fenomen de la literatura infantil i juvenil que enalteix "la diferència"

Sobre l’èxit de la reinserció. És ara el moment oportú per publicar una carta firmada pels responsables actuals i passats de Justícia, referint-se al model exitós aplicat a Catalunya? S’ha de treure pit quan l’estupefacció ho inunda tot? Han pensat en la importància de gestionar els temps, o, dit d’una altra manera, saben que en el moment de la crisi, aquest tipus de manifestacions de força i reafirmació poden causar un efecte bumerang?

L’empatia. Des de l’Administració, seria positiu apostar de manera proactiva per estratègies de comunicació (i de gestió global) decidides. La incertesa que l’homicidi de la Núria i el suïcidi posterior del seu assassí, el Iulian, així com les protestes dels funcionaris de presons han generat, fan encara més necessària la transparència en la informació. Cal mirar d’establir relacions basades en la confiança i la credibilitat. I per aconseguir ho, l’empatia és essencial. La mediació. Tant de bo que l’oferta de mediació i acompanyament del degà dels advocats de Barcelona, Jesús M. Sánchez, en aquest conflicte entre Generalitat i funcionaris s’accepti per ambdues parts. Contactin també amb el Col•legi de Psicologia. Els anirà bé.