28 set 2020

Anar al contingut

Editorial

Solucions d'emergència per als sense sostre

Les persones ja ateses en albergs no troben alternatives laborals i residencials

Solucions d'emergència per als sense sostre

JOAN MATEU PARRA

La primavera i l’estiu del 2018, amb motiu de l’acampada de persones sense sostre a la plaça de Catalunya, i el desallotjament d’un gran assentament barraquista a la zona de les Glòries, la realitat de les persones sense llar a Barcelona va ser objecte de debat. Molts factors diferents mantenen enquistat el problema: el preu dels lloguers, la insuficiència de les solucions de vivenda social o d’emergència, la impossible integració laboral dels immigrants sense documents, l’arribada de col·lectius expulsats per l’enduriment de polítiques en altres països europeus... Ja llavors l’Ajuntament de Barcelona va posar sobre la taula un retret, que ara reitera:l’esforç municipal, i el de les entitats socials amb major o menor recolzament públic amb seu a Barcelona, no es veia correspost per un compromís equivalent per part de les administracions autonòmica i estatal ni d’altres grans municipis veïns que no disposen d’albergs d’emergència ni faciliten l’empadronament sense domicili fix.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquest problema estructural s’agreuja quan el fred o la pluja porta a buscar refugi als qui viuen en la intempèrie, fins al punt que les places addicionals habilitades a Barcelona durant l’últim temporal han sigut insuficients i demandants d’alberg han quedat al carrer, mentre les places per a episodis de fred extrem a poliesportius no s’utilitzaven.

El sistema està col·lapsat per les dificultats per normalitzar la situació laboral i residencial de les persones ja ateses. Davant d’aquesta situació no es pot esperar que polítiques socials de fons tinguin efecte. Les solucions habitacionals d’emergència haurien de ser un recurs a desplegar amb més agilitat, tant per part de l’Ajuntament de Barcelona, que ha de gestionar una població flotant d’unes 1.200 persones, com de molts altres municipis, sense que les reticències veïnals a alguns equipaments o les crítiques a alguns formats proposats de vivenda provisional dificultin la gestió d’una necessitat bàsica.