12 d’ag 2020

Anar al contingut

Editorial

Clamor pel planeta a Madrid

La veu dels joves ha ressonat amb claredat i nitidesa, de la mà de Greta Thunberg

El Periódico

Clamor pel planeta a Madrid

La realitat de la Marxa pel Clima que es va dur a terme ahir a Madrid, paral·lelament a la celebració de la cimera climàtica COP25, ha superat les expectatives que la definien com la manifestació mediambiental més gran de la història a Espanya. S’ha corroborat, en aquest sentit, l’èxit que ja van tenir altres mobilitzacions, especialment les de setembre d’aquest any, en tot el planeta, amb milions d’assistents. Més enllà de la certificació dels avenços dels compromisos de l’Acord de París, més enllà de les bones intencions expressades en la cimera en la perspectiva de la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle i de l’explotació de combustibles fòssils, més enllà dels pals a les rodes com els que ha posat l’Administració de Trump al desentendre’s de la seva implicació en la lluita a favor del clima, o les tebieses de Rússia i la Xina, és cert que, com es podia llegir a les pancartes de la manifestació, «el món s’ha despertat».

I tot i que la figura emblemàtica de Greta Thunberg, iniciadora del moviment Fridays for Future i avui convertida en una icona ecologista, acapari bona part dels titulars gràcies a la seva determinació i irreductibilitat, el cert és que aquest crit de socors pertany també a una gran varietat d’organitzacions, entitats i grups socials que han fet sentir la seva veu per recordar als mandataris dels 196 països reunits a Madrid que ja no es pot perdre més temps. La jove activista sueca ha recordat que la conscienciació ha fet efecte, però que calen actes concrets en aquesta mateixa COP25: «Volem veure accions reals i no n’hi ha hagut». En el manifest llegit al final de la marxa, davant del Ministeri de Transició Ecològica, s’ha recalcat que «l’emergència climàtica ja no és una cosa oberta al debat. És aquí, és real, i hi ha moltes veus necessàries per fer-hi front».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Aquesta setmana hem sabut que els nivells de diòxid de carboni en l’atmosfera han arribat al seu màxim històric, una dada que s’afegeix a les previsions més negatives en relació amb la temperatura del planeta el 2100. Prop d’un punt de no retorn, la mobilització social no només és necessària sinó imprescindible. La recent declaració del Parlament Europeu, qualificant la situació actual d’«emergència mediambiental», per sobre de la més discreta lectura com a «urgència» per la qual apostaven els sectors més conservadors, és un acte simbòlic que ha de tenir concreció efectiva, ja que Europa lidera avui dia la consciència mundial, en les resolucions del Consell Europeu de la setmana que ve a favor d’una neutralitat climàtica del continent en el 2050. Aquesta ha de ser la tasca dels polítics, la de canalitzar positivament amb fets contrastables i decisions fermes un combat que ha d’anar més enllà de les diferències ideològiques i de la problemàtica econòmica. El clamor dels joves, que tindran l’usdefruit d’un planeta en crisi i a punt del suïcidi, s’ha fet realitat a Madrid i se n’ha de sentir l’eco a tot el planeta, en despatxos, fòrums i assemblees. Ha ressonat amb claredat i nitidesa, amb la fortalesa dels qui saben que o s’actua ara o demà serà massa tard.