Editorial

La batalla per les pensions a França

La reforma del sistema per garantir-ne la sostenibilitat és un problema general a Europa

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp51227359 people hold a banner reading  who sows misery reap the rage 191205232724

zentauroepp51227359 people hold a banner reading who sows misery reap the rage 191205232724 / CLEMENT MAHOUDEAU

França viu la que pot ser la segona gran protesta social contra Emmanuel Macron, aquesta vegada per rebutjar la reforma de les pensions que està pendent al país almenys des de 1995, quan una gran mobilització, amb vagues durant un mes, va aconseguir la retirada del projecte del Govern d’Alain Juppé i la caiguda del primer ministre de Jacques Chirac. Ara, després d’un intent fallit de Nicolas Sarkozy, Macron ho torna a intentar. Aquest dijous es van iniciar les vagues –algunes es pretenen indefinides– i hi va haver manifestacions a gairebé 300 ciutats, la més gran a París, algunes amb incidents, com ja ve sent habitual des de l’aparició del moviment dels ‘armilles grogues’.

La vaga és preventiva perquè només es coneixen les línies generals de la reforma. La protesta és també enganyosa perquè els vaguistes i els manifestants pertanyen als sectors més ben tractats del sistema de jubilacions a França, en què, a banda del règim general, hi ha 42 règims especials que beneficien els funcionaris (civils i militars), els treballadors de transports (ferrocarrils i metro, entre d’altres) i algunes professions liberals, com els advocats. Sobre 17,2 milions de pensionistes, els privilegiats són 1,1 milions (un 6%), però són els que més s’oposen a la reforma. Les vagues afecten sobretot els trens, el transport aeri, el metro de París, l’educació i la sanitat.

La reforma a França és inajornable, igual que passa a altres països, com Espanya, on la modificació del sistema de les pensions, per a la qual es disposa de l’instrument del Pacte de Toledo, també està pendent de la formació d’un Govern i és una de les prioritats de la pròxima legislatura. Al nostre país és un problema recurrent des de fa anys, agreujat per la polarització política i per la inestabilitat governamental des de fa almenys quatre anys, en què el dèficit no ha deixat d’augmentar i la guardiola de les pensions ha quedat reduïda al no-res.

A França, no obstant, la situació és molt millor, tot i que s’hi produeixi la paradoxa que el 76% dels francesos recolzen la reforma del sistema alhora que un 70% sosté les protestes. Macron proposa una mesura indiscutible: suprimir els 42 règims especials per passar a un sistema universal per punts igual per a tothom, que s’aconseguirien segons les cotitzacions, però no es planteja ni el retard de l’edat legal de jubilació, que ara està fixada en 62 anys amb un mínim de cotització d’entre 41,9 i 43 anys. La pensió plena s’obté als 67 anys. En els règims especials, no obstant, els treballadors es jubilen abans dels 60 anys (fins als 52 en alguns) i perceben una pensió més alta (la mitjana al metro de París és de 2.300 euros bruts mensuals davant els 1.400 de la mitjana nacional).

Tot i que el Govern està obert a acceptar modificacions en un projecte encara no aprovat, que ha sigut consultat amb els agents socials, Macron ha repetit que no retirarà la reforma. S’haurà de veure si manté la seva paraula i la seva promesa electoral, perquè en aquest envit es juga gran part de la seva aposta reformista.