10 d’ag 2020

Anar al contingut

L'ESTRATÈGIA DEL PP

¿De què parla Casado quan parla de canvi de règim?

Chema Moya

¿De què parla Casado quan parla de canvi de règim?

Rosa Paz

Les afirmacions del líder del PP intenten minar la legitimitat d'un Govern d'esquerres alertant de mals impossibles

No deixa de ser sorprenent que un partit com el PP que, malgrat les evidències científiques i empíriques, es resisteix a admetre la catàstrofe mediambiental es dediqui sense parar a predicar l’apocalipsi política per al cas que es consolidi a Espanya el pacte de Govern entre el PSOE i Podem amb l’ajuda d’ERC. Semblava que el seu líder, Pablo Casado, s’havia moderat en la recent campanya electoral, però ha hagut de ser una simple il·lusió perquè ara no només ha oblidat les seves promeses de desbloquejar la investidura del president sinó que, amb un discurs alarmista que no contribueix al necessari assossec polític, acusa Pedro Sánchez de pretendre «un canvi de règim». 

Però ¿de què parla Casado quan parla de canvi de règim? És difícil d’endevinar. Quan més explícit ha sigut ha balbucejat alguna cosa sobre la intenció del PSOE, els comunistes i els independentistes de desfer els consensos bàsics de la Transició i la Constitució per acabar amb el PP, una cosa que, segons ell, passaria, per exemple, si els populars afavoreixen l’elecció de Sánchez com a president. No hi ha dubte que el partit de Casado entraria en crisi si s’abstingués en la investidura. També els va passar als socialistes el 2016 quan van facilitar la reelecció de Mariano Rajoy amb una divisió interna que els va portar al caire del precipici. 

No obstant, quan algú parla de canvi de sistema es refereix a alguna cosa més que a una crisi del seu partit –tret que el confongui amb el règim–. Està parlant d’una metamorfosi radical de les regles constitucionals per, per exemple, canviar la Monarquia per la República o l’economia lliure de mercat pels plans quinquennals o el Parlament pels soviets... Només que si Esperanza Aguirre va ser capaç de pronunciar la paraula soviet a la campanya municipal del 2015 per atacar els podemistes, Casado prefereix deixar caure la idea de la mutació sistèmica sense precisar, segurament perquè sap que a més d’alarma en els sectors més crèduls només provocaria hilaritat en el comú dels mortals.

Pot ser que el líder del PP ho digui també perquè vulgui donar a entendre que el Govern de coalició de Sánchez i Pablo Iglesias estarà disposat a «trencar Espanya» concedint la independència Catalunya. D’aquí l’acusació que els socialistes pretenen «blanquejar» els «colpistes» catalans per modificar la Constitució «per la porta del darrere». 

No hi ha porta del darrere

Són acusacions molt greus que no provenen d’una persona que desconegui els mecanismes de reforma constitucional, sinó que procedeixen d’algú que sap perfectament que no hi ha porta del darrere per canviar la Carta Magna, que coneix les regles per modificar-la, que no ignora que això exigeix unes majories qualificades que en aquesta legislatura és impossible que es produeixin tret que el PP se sumi a l’acord. Es tracta, per tant, d’afirmacions que intenten minar la legitimitat d’un Executiu de les esquerres alertant de mals impossibles, mentre eludeix qualsevol responsabilitat perquè la situació millori. 

Temes: Pablo Casado PP