Anar al contingut

La intolerància envers els jueus a Europa

L'odi a cara descoberta

L'odi a cara descoberta

Rosa Massagué

En poc temps l'antisemitisme ha fet un salt. Ara es manifesta a plena llum del dia i ho fa per boca de polítics amb noms i cognoms

Sempre ha estat allà, però sent una cosa socialment reprovable, l’antisemitisme es refugiava en la nocturnitat i la traïdoria. El seu camp d’acció era la profanació de tombes jueves, els atacs a sinagogues i altres actes vandàlics. O si s’atrevia a donar la cara ho feia escudant-se en l’anonimat d’una massa exaltada, com un grup d’‘armilles grogues’ que, trobant-se en un carrer de París Alain Finkielkraut, es van acarnissar amb el filòsof d’origen jueu amb insults com «porc sionista de merda», «fes-te fotre» o «França és nostra».

En poc temps l’antisemitisme ha fet un salt. Ara es manifesta a plena llum del dia, dona la cara i ho fa per boca de polítics amb noms i cognoms, alguns són representants electes a parlaments i ajuntaments i vomiten la seva bilis des d’espais de democràcia, o són militants de formacions no necessàriament ultres, feixistes o racistes. Al Regne Unit la qüestió ha entrat a la campanya electoral per via de la carta del rabí en cap Ephraim Mirvis en la qual manifestava la preocupació de la comunitat jueva davant de la possibilitat que Jeremy Corbyn i el laborisme guanyin els comicis. El «verí» de l’antisemitisme, deia, ha arrelat en aquell partit.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Es dirà que les paraules del cap religiós són una ingerència en la política, però els jueus britànics tenen les seves bones raons. El partit no revela el nombre d’investigacions que duu a terme entre les seves files, però algunes fonts asseguren que en l’actualitat són 130. Anteriorment ja hi ha hagut expulsions o retirades de candidats. L’última, en plena campanya electoral, ha sigut la de l’aspirant en una circumscripció d’Escòcia.

Objecte d’acusació constant

Hi ha hagut diputats d’origen jueu que han abandonat el partit i d’altres que no ho són se n’han anat en solidaritat. I reputats escriptors com John Le Carré, Fay Weldon i William Boyd han expressat públicament les seves aprensions sobre la deriva antisemita del partit sota la direcció de Corbyn. El líder assegura que en el laborisme no hi ha lloc per a l’antisemitisme, però enmig de la tempesta política, durant una entrevista a la BBC, es va negar repetidament a demanar disculpes a la comunitat jueva pel tractament de la qüestió en el seu partit.

L’antisemitisme té moltes facetes i es conjuguen totes. D’una part, el maniqueisme d’una tancada defensa de Palestina com la que ha fet Corbyn durant els seus llargs anys des del seu escó a Westminster converteix no només a Israel, sinó a tot el que és jueu, en objecte d’acusació constant. D’una altra, la pervivència de les imatges denigrants de tot el que és hebreu. Són imatges antigues i corrosives, que els jueus volen controlar el món o que ja ho fan movent els fils com titellaires, o la del jueu ric i avar. Aquest imaginari ha trobat sortida en el comentari immediat i suposadament agut de les xarxes socials i la sensació d’invulnerabilitat que ofereixen.

Supervivent de l’Holocaust amenaçada

L’antisemitisme a cara descoberta també té a Itàlia terreny fèrtil i a una víctima que ja ho va ser quan era nena i ho torna a ser als seus 98 anys. La senadora Liliana Segre, supervivent de l’Holocaust, ha sigut objecte d’atacs, insults i amenaces de tal duresa a internet que li ha sigut assignada una escorta. Sobre la seva persona s’ha abocat la fòbia racista i antisemita que va més enllà de la marginalitat política i ho ha fet en una demostració de banalitat (gràcies, Hannah Arendt, per donar-nos aquesta paraula amb tot el seu significat).

L’exministre d’Interior Matteo Salvini va dir que ell també rebia amenaces a internet, mentre l’alcalde (de la Lliga) de Biella, ciutat piemontesa mereixedora de la Medalla d’Or de la Resistència per la seva lluita antifeixista, es va negar a concedir a la senadora la ciutadania d’honor per oferir-la a un presentador de televisió que va tenir la decència de no acceptar-la. Al final l’alcalde va reconèixer el seu error dient: «He sigut un cretí». Efectivament.

A més d’amenaces i cretinades rebudes, tres partits han manifestat el seu menyspreu per Segre i tot el que aquesta dona representa a l’abstenir-se en la votació per a la creació de la comissió a proposta seva sobre la intolerància, el racisme, l’antisemitisme i la instigació a l’odi i a la violència. Va ser aprovada, però amb 98 abstencions, les de la Lliga, Forza Italia i Germans d’Itàlia. Ha hagut de ser Angela Merkel, la cancellera del país que va fer de l’antisemitisme la seva política nacional amb estremidors resultats, qui marqués els límits de la llibertat d’expressió que acaba, va dir, «on es divulga l’odi i es fereix la dignitat d’altres persones».