Anar al contingut

Dues mirades

El català, la sanitat i TV-3

Hospital Clinic Barcelona

El català, la sanitat i TV-3

Emma Riverola

Els mitjans públics són una arma poderosa de normalització lingüística. Però per ser-ho, han de parlar de les necessitats i interessos de tothom. També de la realitat dels barris de renda més baixa on els catalanoparlants són pocs

Hi ha situacions inconnexes que potser no ho són tant. Circulen per Twitter nombroses denúncies d’independentistes que lamenten no haver sigut atesos en català. La majoria de les queixes van dirigides contra treballadors precaris. També hi ha altres dades. Catalunya és la comunitat amb més persones en espera d’una operació quirúrgica, encapçala la taxa d’espera per mil habitants i és una de les que destina menys pressupost a la sanitat. ¿Quants debats de TV-3 s’han dedicat a un tema tan dolorós i inquietant?

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Els mitjans públics són una arma poderosa de normalització lingüística. Però per ser-ho, han de parlar de les necessitats i interessos de tothom. També de la realitat dels barris de renda més baixa on els catalanoparlants són pocs. Lluny d’això, ja fa molt que TV-3 va optar per la propaganda, i no per propagar el català. L’independentisme monopolitza els debats de màxima audiència. Res és casual. Hi ha amplis sectors de la població que no s’hi senten implicats. També els que, de cap manera, poden pagar-se una mútua privada. És difícil habitar una llengua si no t’hi sents convidat.