Calefacció amb risc

Brasers assassins i canaris salvadors

La crisi i el preu de la llum han fet que a molts pobles s'hagi tornat a l'ús del braser de picó, que, si s'utilitza en una habitació mal ventilada, origina CO i pot causar intoxicacions

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp51144059 monra dilluns191201174758

zentauroepp51144059 monra dilluns191201174758

Ambl’hivern  arriben les nevades, obren les estacions d’esquí i les carreteres del nord es col·lapsen. També arriba una plaga de morts silencioses i evitables el responsable de les quals és el monòxid de carbonimonòxid de carboni, CO, la primera causa d’intoxicació al món que a Espanya mata més de 100 persones a l’any i origina entre 5.000 i 10.000 intoxicacions.  ¿Com mata aquest gas tan insuls que ni fa olor, ni té color, ni és irritant? Torna boig el ferro de l’hemoglobina de la sang que, per la seva culpa, abandona l’oxigen, O2, causant la mort de les cèl·lules del nostre organisme. La culpa és de la termodinàmica: el compost que forma l’hemoglobina amb el CO és ¡200 vegades més estable que el que forma amb l’O2! I és que l’enllaç del ferro amb l’O2ha de ser voluble perquè quan l’hemoglobina arribi a les cèl·lules, el ferro deixi anar l’O2per ‘lligar-se al CO2’ i portar-lo alspulmons, des d’onl’expulsem en la respiració. Però quan apareix el CO, el ferro els abandona a tots dos.

Atès que el CO és irresistible, l’única forma que el ferro no se’n vagi pel camí de la perdició és treure el CO del mig, cosa gens fàcil perquè apareix en qualsevol lloc en el qual es cremi alguna cosa i hi hagi poc oxigen. (Quan l’oxigen és abundant, el que es forma en la combustió és CO2, que no és tòxic per als éssers humans. ) Per això, la major part de les morts en incendis no es deuen a cremades, sinó a la seva inhalació. Però aquest gas també mata a les habitacions escalfades amb estufes o brasers de carbonissa, en els quals es crema gas butà o carbó i no hi ha gaire oxigen perquè les portes i finestres són tancades i barrades «perquè no se’n vagi l’escalforeta».

La mal anomenada ‘mort dolça’

Malgrat que se n’ha dit «la mort dolça», no és així: el cos sempre es rebel·la davant de qualsevol enverinament, per la qual cosa la intoxicació amb CO dona mals de cap, marejos, nàusees, diarrea i espasmes amb què intenta deslliurar-se del tòxic i recuperar l’oxigen salvador. En cas que se sospiti que hi ha hagut una intoxicació per inhalació de CO, el primer que cal fer és obrir portes i finestres, perquè se’n vagi el CO i entre l’O2, i portar la persona intoxicada a l’aire lliure. I quan sigui possible se li subministrarà oxigen pur perquè respiri, és a dir, se li donarà una sobrepressió d’aquest gas per compensar la gran afinitat del ferro pel CO.

La prevenció ha fet que en els últims anys descendeixi dràsticament el nombre de persones intoxicades: les estufes de butà per a interiors venen dotades de sensors de CO que fan que s’apaguin quan detecten una petitíssima quantitat d’aquest gas i s’han modificat la instal·lacions per a termos de gas, que ara han de portar una sortida de gasos a l’exterior i un petit motor que asseguri que arriba prou oxigen al cremador perquè no es produeixi el letal CO.

Notícies relacionades

El cas més dramàtic dels ocorreguts recentment a Espanya va ser la mort de 18 persones en un alberg d’un poble de Castelló el 2005 després de la celebració d’una festa: la calefacció estava trencada i per escalfar-se van ficar al dormitori una estufa de butà d’exteriors sense sensor de CO. Aquests accidents múltiples són cada vegada més rarsperò la crisi econòmica i l’astronòmic preu de la llumcrisi econòmicapreu de la llum han fet que a molts pobles s’hagi tornat a l’ús del més econòmic braser de picó, que, si s’utilitza en una habitació mal ventilada, origina CO. Aquestes morts són més nombroses entre les persones que viuen soles i en pobles petits de Castella-la Manxa i Andalusia, regions on la calefacció central no és imprescindible, però que en el més cru de l’hivern necessiten un focus de calor.

Si el canari moria...

¿I els canaris? En èpoques passades, quan calia estar en llocs tancats i mal ventilats en els quals hi havia combustió, com les mines, es feien servir animals petits amb un metabolisme de transport d’oxigen similar a l’humà, però més sensible al CO, perquè alertessin els miners de la presència de gas tòxic: si el canari deixava de cantar i moria, tenien el temps just per sortir de la mina per no morir asfixiats. Avui no fa falta que continuïn morint canaris perquè hem sigut capaços de construir sensors que exerceixen aquesta funció, però també necessitemconeixements bàsics dels processos químics que tenen lloc al nostre voltant i sentit comú per evitar aquest tipus de morts. I no estaria de més que baixés el preu de la llum.