Primer acte d'un procés que no serà fàcil

La primera reunió formal entre el PSOE i ERC per tractar sobre la investidura va acabar sense acord, la qual cosa no és cap sorpresa. No es podia esperar un resultat positiu en un primer contacte: les reaccions a la sentència condemnatòria contra els líders del procés, una campanya electoral tensa i el manteniment de la tensió entre la legalitat i la desobediència han col·locat molts obstacles per esquivar. Tampoc hi va haver comunicat conjunt ni una compareixença davant els mitjans de comunicació dels reunits, cosa que indica que els dos partits no van aconseguir acostar gaire les seves actituds ni van voler sotmetre’s a les preguntes més compromeses. La reunió, de gairebé tres hores, es va saldar amb dos comunicats per separat i amb la intenció de tornar a reunir-se dimarts, la qual cosa constitueix la dada més positiva.

Mentre ERC segueix en el ‘no’, almenys sí que hi ha coincidència en la voluntat de diàleg, i una agenda per mantenir-lo. Però mentre el PSOE incideix en la necessitat d’assegurar l’estabilitat política que permeti recuperar una agenda de drets socials, civils i laborals «retallats pel Govern del PP», Esquerra basa la seva estratègia a aconseguir una taula de negociació amb quatre condicions: que sigui entre governs, sense temes vetats, amb un calendari precís i amb garanties de compliment. És a dir, mentre el PSOE pretén ancorar ERC a l’esquerra, previsiblement per explorar en el futur una alternativa al moviment independentista trencant els blocs que s’han aixecat des que es va iniciar el procés, els republicans volen amarrar una agenda que els permeti plantejar els temes més controvertits, com el referèndum d’autodeterminació o l’amnistia.

Els dos partits estan sotmesos a una doble pressió: el PSOE per part de la dreta, dels barons i de la vella guàrdia perquè no accepti ni tan sols l’abstenció d’ERC. Els republicans, d’altra banda, temen que si no aconsegueixen una agenda de màxims siguin acusats de traïció per l’irredemptisme de Carles Puigdemont i Junts per Catalunya. No obstant, l’única cosa que ara es negocia és una abstenció en comptes de sumar un ‘no’ al de la dreta espanyola per bloquejar un Govern d’esquerres. Per això, sembla, doncs, extemporani plantejar temes d’un pes polític que és impossible abordar en unes setmanes. La lògica indica que uns primers acords en una taula de partits haurien de facilitar la investidura per afrontar després les qüestions més polèmiques. És il·lusori que ERC pretengui aconseguir el que els independentistes no han aconseguit en set anys de procés en aquesta negociació.

Esquerra no pot oblidar que el Govern del PSOE i Unides Podem és el millor possible per a Catalunya de tots els que es poden formar en aquest moment. Descartada l’abstenció del PP i pràcticament el vot favorable de Ciutadans, no hi ha cap altra solució possible que l’abstenció d’ERC si no es vol tornar a cometre l’error d’anar a unes altres eleccions, que serien les terceres en un any i en què la situació a Catalunya tornaria a ser decisiva en l’orientació del vot dels ciutadans, com ja ho va ser el 10-N, quan va influir en el 44% dels votants, segons l’últim baròmetre del CIS.