Editorial

Els reptes per a un Govern de progrés

La necessitat complir una agenda social i quadrar els comptes posaran a prova la solidesa de l'acord

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp46750737 barcelona 28 01 2019  barcelona indigente sintecho  sin tech191026195500

zentauroepp46750737 barcelona 28 01 2019 barcelona indigente sintecho sin tech191026195500 / RICARD CUGAT

Els líders del PSOE i Unides Podemvan aconseguir encarrilar amb una rapidesa inesperada la seva reconciliació després dels frustrats intents d’acord durant l’estiu passat. Encara falta el difícil i incert procés de negociació que hauria de permetre que el seu principi d’acord porti a la constitució d’un necessari Govern, estable i sense provisionalitats. Però, fins i tot una vegada superat aquest tràngol, un Executiu de coalició progressista encara hauria de fer un tercer, i no menys difícil, exercici d’equilibri polític entre diverses demandes i necessitats.

Tant l’OCDE com la Comissió Europea han advertit Espanya de la necessitat de reduir el seu endeutament, encara més arribat el moment de preveure els efectes de la desacceleració. Fa uns dies, EL PERIÓDICO prenia el pols als sectors empresarials espanyols, alleujats per la possibilitat de tenir un Executiu constituït, però inquiets davant de pujades d’impostos i la derogació de la reforma laboral. Representants d’entitats socials recorden avui en aquestes pàgines les seves demandes a un futur Govern de progrés. Una fórmula d’ingressos mínims en un país on mig milió de llars sobreviuen sense cap ingrés i els efectes de la pobresa enquistada després de l’última crisi sobre els nens és alarmant, solucions per fer que la consideració de la vivenda com un dret bàsic sigui alguna cosa més que retòrica, recursos per fer efectiu el dret a una pensió digna i les prestacions per dependència i mesures per blindar els drets dels col·lectius amenaçats per l’auge de la ultradreta.

Un Govern de progrés no només pot trobar la seva raó de ser en frenar el pas a una alternativa cada vegada més inquietant. Ha de respondre de forma responsable a aquestes necessitats i oferir un model de cohesió en positiu davant el malestar social. Però alhora no tindrà més remei que fer-ho des d’una pràcticad’equilibri en les finances públiques, un exercici de realisme que potser posarà a prova la solidesa d’una coalició de Govern que haurà de demostrar la seva solidesa i responsabilitat.