'This is us': una oda a la vida

Poques coses hi ha més màgiques que una família. N’hi ha de tots els sabors, de totes les formes, mides i colors. Però totes són igual d’importants, úniques i irrepetibles. Una família és un miniunivers dins de la infinita complexitat d’una societat. I creix, canvia, es mou, xoca amb altres miniuniversos i sorgeixen noves combinacions de matèria i energia que tornaran a redefinir tots els paràmetres de vida que ens acompanyen en l’aventura de convertir-nos en qui som i serem.

Fonamentem les bases d’absolutament tot el que vindrà en les dinàmiques que ens van ensenyar a relacionar-nos amb el món i amb nosaltres mateixos. I creixem, de vegades ens allunyem del motllo que ens va donar la vida, però d’una manera o una altra, sempre ens acompanya. I ens persegueix. És a tot arreu. En totes les novel·les que llegim, les pel·lícules que veiem, les sèries a què ens enganxem. Tot són famílies. Famílies de naixement, o de lliure elecció. Companys de feina que es converteixen en amics. Amics que es converteixen en germans. Desconeguts que s’enamoren i formen un nou nucli familiar del no-res, i on abans hi havia una persona de sobte n’hi ha cinc. I és fascinant, meravellós... i aterridor.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Quan vaig començar a veure ‘This is us’ tenia por que fos una d’aquelles sèries apostadíssimes, solidificades en una dinàmica de comèdia de situació plena d’acudits fàcils i repetitius, amb girs narratius absurds i predictibles. Però, no. Els Pearson, família protagonista de la sèrie, van conquerir la meva pantalla i el meu cor amb un guió brillant, sòlid, emocional i sorprenent. I he rigut i he plorat i m’he enamorat amb ells en cada capítol. I un pensa: ‘Bé, ja està, això ha sigut el millor, no hi ha manera de superar-ho’. Però, no. I acabes la primera temporada i mires amb recel la segona. ‘És impossible que sigui tan bona com la primera...’. Però ho és. I tant que ho és.

‘This is us’ és una oda a la vida i a totes les seves coses bones i dolentes. És una invitació a atrevir-se a ser viu de veritat, i acceptar-la és una aventura que no et voldràs perdre.