Que es cremi un altre

En les negociacions d’investidura que els nostres polítics han hagut d’aprendre a afrontar d’un temps ençà, hi ha molt cinisme. En les últimes hores, sentia Pablo Casado exposar la seva teoria per evitar el bloqueig i evitar també qualsevol combinació que inclogui els independentistes: que s’abstingui Ciutadans. O sigui, a mi no em mirin. A Casado li sembla malament que el PSOE es llanci en braços d’ERC perquè hi hagi Govern, però les alternatives que proposa passen per pressionar els altres.

I això que un recolzament del PP a Sánchez garantiria una investidura plàcida i a la primera. La política consisteix a comprometre’s per solucionar els problemes dels ciutadans. És tot el contrari a posar-se de perfil i demanar a d’altres que solucionin el marró. Casado prefereix noves eleccions, abans que recolzar el Govern d’esquerres. Sempre podrem dir llavors que els socialistes, davant de la mateix dilema temps enrere, sí que es van immolar perquè no haguéssim de tornar a votar. El PP, no. I Sánchez al seu dia, tampoc. Però el PSOE, sí.

Això mateix que està defensant la direcció del PP, que dista molt del sentit d’Estat del que tant presumeixen, també ho hem vist en altres partits de dretes. Per exemple, Ciutadans sempre fica al sac de les seves ofertes el PP. Pactem els dos amb Sánchez, que no em vull cremar sol. Aquesta proposta és una mica més valenta que la que formulen els populars, però no és suficient. En el fons, amaga el temor fonamentat a fer un altre mal pas i desaparèixer, però seria molt bo per a aquells que representen (o sigui, nosaltres) que deixessin de mirar-se el melic. 

Curtesa de mires

Després també està Vox. Santiago Abascal va declarar fa uns dies, en al·lusió a un hipotètic recolzament del PP al PSOE: «Nosaltres no atacarem altres partits que desbloquegin la situació a Espanya». És a dir, que solucioni un altre el problema i prometo que no ho utilitzaré per treure’n profit i fer oposició. Aquestes actituds són d’una curtesa de mires, que venen ganes de posar-se a plorar.

Entre tots aquests i Sánchez, que ni tan sols torna les trucades a Casado tractant-lo com si fos de Bildu i desdenyant les més mínimes regles de cortesia, serà molt difícil aconseguir un Govern estable. Sembla que tinguin un ull posat permanentment a les urnes, com si ja haguessin interioritzat que a partir d’ara seran una vegada a l’any, en lloc d’una vegada cada quatre anys.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El cas és que si la solució sempre passa pel que facin els altres, ¿per què votar-los a ells? Jo veig adequades les línies vermelles una vegada que ha arrencat la legislatura. Al màxim, tan vermelles com vulguin. No obstant, apostar pel bloqueig, m’és igual qui ho faci, és nefast.