Avís a Xi Jinping

L’avís dels hongkonguesos a Xi Jinping no ha pogut ser més contundent: amb repressió no es guanyen els cors dels ciutadans, que, armats amb les xarxes socials, són capaços d’organitzar-se tant per mètodes pacífics com violents per posar en perill el Partit Comunista Xinès (PCX). Després de sis mesos d’enfrontaments brutals entre la policia i els manifestants, els 7,5 milions d’habitants de l’antiga colònia britànica han demostrat que són capaços de contenir la ira per dir a les urnes el que pensen.

Mai abans havia acudit a votar un percentatge tan alt, el 71,2% del cens electoral. Mai abans tampoc unes ‘insignificants’ eleccions locals havien tingut tanta importància. En realitat, no estaven en joc les qüestions menys importants que resolen els regidors dels districtes, sinó el recolzament o la reprovació de Carry Lam, la cap del Govern designada per la mà llarga de Pequín. La intransigència de Lam ha provocat l’estrepitosa derrota dels seus fidels, que només controlaran un dels 18 districtes d’aquesta Regió Administrativa Especial (RAE).

El somni xinès

Des del seu ascens al poder el novembre del 2012, el president Xi repeteix sense parar que la Xina té un somni. Però per governar en harmonia, segons les velles ordenances confucianes, ara tan de moda, haurà d’entendre que també els xinesos en tenen un, de somni. No es podrà assolir el primer si no es té en compte el dels ciutadans, que, en ple segle XXI, són cada dia més conscients de la seva individualitat i dels seus propis interessos, que amb freqüència estan als antípodes dels del PCX.

Xi Jinping té una oportunitat única d’utilitzar el crit de les urnes de Hong Kong per entaular un diàleg que permeti pacificar la RAE i recuperar la convivència entre els seus habitants. El renaixement de la Xina que tant busca el secretari general del PCX suposa també l’apoderament dels seus habitants, que tradicionalment han deixat governar el ‘Fill del Cel’ sense formar part de les seves decisions, sempre que fos el garant de l’ordre, l’estabilitat i el benestar de la societat.

Dos tipus de nacionalismes

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Si Pequín no canvia el rumb del que ha passat en aquests sis mesos a Hong Kong, es veurà encara més inutilitzat per resoldre altres conflictes socials que poden convertir en un caos un país de 1.400 milions d’habitants. La Xina, a més, enfronta dos tipus de nacionalismes: el central contra els perifèrics i el de la majoria han (91% de la població) contra les 55 minories nacionals, com ara tibetans, mongols, kazakhs o uigurs. Precisament, aquests dies han sortit a la llum documents que revelen la repressió massiva de les ètnies musulmanes de Xinjiang, en especial dels uigurs, que van ser majoritaris en aquesta regió nord-occidental de llengua i cultura túrquiques.

Xi Jinping no pot aspirar a liderar una «comunitat de destí compartit per a la humanitat» si no és capaç d’entendre quines són les aspiracions dels seus propis ciutadans. De la mateixa manera, no aconseguirà atreure Taiwan al si identitari xinès si no s’obre al diàleg amb Hong Kong.