Dues mirades
Llengua i igualtat
Causa vergonya i indignació sentir defensar acaloradament la immersió entre polítics i agents socials que mai han portat els seus fills a la pública
Una nena de Mataró, durant les activitats d’immersió. /
Parlem de llengua, però també de classes socials. De desigualtat i d’oportunitats. Si clavem la mirada a l’eix social i no al nacional aconseguim una perspectiva menys teatral i més útil. La immersió lingüística va ser el triomf d’una esquerra conscient que la igualtat d’oportunitats depenia de l’accés al català de tots els nens i nenes.
¿Què tenim ara? La immersió és obligada a l’escola pública i concertada. La primera suporta el pes de la immigració sense els recursos adequats. La segona la paguem entre tots, malgrat la qual cosa imposa uns recàrrecs que la fan inaccessible per a les rendes baixes, i introdueix la tercera llengua sense problemes. Després, l’escola privada, la majoria trilingüe o quadrilingüe. Causa vergonya i indignació sentir defensar acaloradament la immersió entre polítics i agents socials que mai han portat els seus fills a la pública.
Parlem d’igualtat. D’injecció econòmica a la pública i de prohibició de recàrrecs a la concertada. També d’escola trilingüe o quadrilingüe. El que és bo per als fills de l’elit, ho és per a tothom.
