16 jul 2020

Anar al contingut

Els drets de les dones

Contra les feministes

Contra les feministes

Ana Bernal-Triviño

El pensament masclista patriarcal continua present i està legitimat a través d'un partit polític amb 52 diputats

Pintades de «feminazi» i Vox a les façanes de centres per a la Igualtat a Fuenlabrada, Madrid.
Pintades i més missatges masclistes a la seu de Píkara Magazine i a Irantxu Varela, a Bilbao.
Companyes enviant-me tuits d’insults, missatges misògins i amenaces a les xarxes socials. Missatge de «feminista bona, feminista morta», de forma reiterada que he rebut jo mateixa. 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Això és un petit balanç de dos dies just la setmana després de les eleccions generals, en què el grup d’ultradreta Vox ha aconseguit 52 escons. A Fuenlabrada, per exemple, el mateix partit ha condemnat les pintades i, tot i que apareixia el seu nom en algunes es van distanciar de l’assumpte. El problema és que no poden marcar gaire distància perquè si en aquestes parets apareix escrit «Vox» és perquè els que han fet aquest atac són, com a mínim, simpatitzants del partit. I, un altre pas més, són persones que senten que poden fer aquests actes perquè l’atac de Vox cap a les feministes els ha donat ales per fer-ho. Perquè encendre el llumí era molt fàcil. Quan els seus seguidors celebraven els resultats davant la seu del partit, van començar a corejar «a por ellos». I alguns no han perdut el temps, en concret, «a por ellas», contra les feministes, amb especial intensitat. 

Ara fa dos anys que em vaig estrenar en aquest diari amb un article que es titulava ‘No manipuleu el feminisme’ i que ara s’ha convertit en un llibre. En aquest article inicial, jo denunciava: «No digueu ni feminisme ni masclisme, sinó igualtat. No esmenteu tant el mite de les denúncies falses, quan només són el 0,0075% i centreu-vos en el 99,9925% que són de veritat». I malgrat dir-ho, malgrat repetir-ho, han aconseguit fer-se un lloc a l’agenda amb aquest i amb més mites, amb més mentides, que han calat de forma molt ràpida en una part de societat. ¿Per què? Perquè el pensament masclista patriarcal continua sent-hi, i perquè està legitimat a través d’un partit polític. 

No tornem enrere

Davant els que defensen el feminisme, alguns tractaran aquests atacs com a qüestions menors. D’altres diran que fins i tot són merescudes. El que no hi ha dubte és que són campanyes electorals i no electorals en contra de les feministes. I sempre dic que nosaltres ja tenim l’esquena coberta perquè aquests missatges ens afectin el menys possible. El problema de fons és que aquest missatge va més enllà. Com adverteix J. Peters, la mentida o el mite té un rerefons més profund i és el de «reduir el recolzament social a les víctimes».  I aquesta és la clau de tot. 

Perquè si jo aconsegueixo que qüestionis els drets de les dones, si jo aconsegueixo convèncer-te que cal derogar la llei de violència de gènere, si jo menteixo i et dic que les associacions feministes són «xiringuitos», si jo et dic que les dones denuncien en fals de forma massiva... tu no recolzaràs mai una dona maltractada quan et demani ajuda. ¿I què passarà? Llavors, la dona maltractada dirà que no denuncia perquè pensarà que, d’entrada, consideraran que el seu testimoni és fals. Llavors, la dona maltractada, no s’acostarà a una associació feminista perquè ja haurà tancat o serà un centre estigmatitzat a què sabrà que millor no anar-hi. Llavors la dona víctima de violència de gènere pensarà que el seu cas és igual que una violència domèstica, que ser dona no té res a veure, que la llei de violència de gènere no és l’eina que la protegeix i, a la llarga, al no identificar-ho així, s’allunyarà de salvar-se. Ni ella ni els seus fills.

El seu gran propòsit no és cap altre que desconstruir el que s’ha construït. I ho tenen fàcil allà on hi ha una falta de cultura política però, sobretot, una falta de memòria històrica feminista

EL GRAN RISC és que si es redueix el recolzament social als drets de les dones aconseguits, estarem deixant en la indefensió i en perill les dones i els fills que necessitin aquesta ajuda. Potser alguns i algunes pensaran que estan fora de perill d’aquestes situacions, però torno a assegurar que he vist dones assassinades de totes les classes socials, i maltractadors de totes les classes socials. 

Tot i que vulguem mirar a un altre costat, ja hi ha canvis. Per exemple, per primera vegada en 14 anys, Madrid no tindrà cap declaració institucional contra la violència masclista aquest 25-N perquè Vox s’hi nega. Ha sigut l’únic a trencar la unanimitat exigida entre els partits. El seu gran propòsit no és cap altre que desconstruir el que s’ha construït. I ho tenen fàcil allà on hi ha una falta de cultura política però, sobretot, una falta de memòria històrica feminista. Les persones som manejables i fàcilment conqueribles quan desapareix la nostra memòria, quan desconeixem d’on venim i qui va treballar pels nostres drets. Vox i els seus similars es fan créixer en aquest buit. No permetem deixar-los més espai.