29 maig 2020

Anar al contingut

Editorial

Un mes de gran consum

Els petits comerços locals són els damnificats per noves fórmules de compra com el Black Friday

firma editorial català

El Periódico

People walk past a sign advertising Black Friday offers at a perfume store in Manchester, Britain November 20 2019. Picture taken November 20, 2019. REUTERS/Phil Noble

People walk past a sign advertising Black Friday offers at a perfume store in Manchester, Britain November 20 2019. Picture taken November 20, 2019. REUTERS/Phil Noble / PHIL NOBLE (REUTERS)

El pròxim divendres arrenca el període de l’any on les compres es disparen. Un costum importat dels Estats Units, el Black Friday, avança algunes de les tradicionals compres de Nadal i Reis. Aquest fenomen, unit a l’auge del comerç electrònic i a la progressiva desregulació de les rebaixes, ha provocat una mutació en els hàbits de consum que han accelerat determinades tendències i han afavorit uns models comercials concrets. Sovint, els canvis intensos i accelerats ens inquieten en la mesura que generen sensacions que no sempre es corresponen amb la realitat. ¿El fet que les vendes d’aquesta campanya es prolonguin durant més d’un mes provoca realment que comprem més productes o que gastem més? ¿La pluja d’ofertes, tant als comerços presencials com virtuals, ajuda realment a practicar un consum més responsable? ¿Som conscients en el moment de decidir on comprem que el nostre desplaçament a l’entorn digital provoca en alguns dels nostres conciutadans conseqüències desastroses com les que patim en els nostres llocs de treball i professions?
 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Certa perspectiva teòrica bastant hegemònica estableix que una part important del nostre consum és induït per la pressió social a través de determinats valors i, molt especialment, de la publicitat més o menys agressiva. Sens dubte, algunes pràctiques poden portar-nos a comprar alguna cosa que no necessitem. Però no és el més habitual. En primer lloc, perquè la capacitat de compra de la població està limitada pel seu nivell de renda i, tret d’alguns casos patològics, els nivells d’endeutament acaben sent assumibles. En segon lloc, perquè una part substantiva del consum d’aquest mes està vinculat al concepte regal que s’empara en els nostres sentiments més fraternals. El consum, com tantes altres pràctiques socials, ens posa davant d’un mirall en què no sempre ens reflectim com voldríem ser. Aquesta és la lliçó que podem treure d’aquest mes de consum desenfrenat.

No hi ha dubte que aquestes noves formes de compra estan canviant el panorama de l’oferta. Els petits comerços locals són els grans damnificats malgrat el bon nom que tenen per la qualitat del servei que donen i per la seva contribució a la cohesió social. I la seva desaparició ens és ineludible. Alguns han sabut adaptar-se, però necessiten una regulació equitativa del comerç que es faci en benefici del consumidor, però que eviti també asimetries o zones de fiscalitat opaca. En alguns casos, podem parlar sense embuts d’estraperlo digital, és a dir, de pràctiques comercials que construeixen la seva competitivitat gràcies a les diferències en els impostos o en les regulacions, i no per l’eficiència en la distribució i la producció. Garantir la competència significa eliminar traves innecessàries però també vetllar per l’equitat i per la igualtat d’oportunitats. Hi contribueixen decisivament Governs i Parlaments garantint reguladors independents, però els consumidors també podem contribuir en el moment de la nostra elecció.