Anar al contingut

Al contraatac

Crimea a canvi de Catalunya

ELISENDA PONS

Crimea a canvi de Catalunya

Xavier Sardà

Puigdemont entregava Crimea a Rússia a canvi que Moscou recolzés la DUI... Això sí que és política internacional de nivell i política solidària amb els pobles sotmesos

Puigdemont entregava Crimea a Rússia a canvi que Moscou recolzés la declaració d’independència (DUI) catalana. Vaja, que si el Kremlin reconeixia una Catalunya independent, la Generalitat es faria fanàtica «dels congelats» i de l’annexió russa de Crimea. Això sí que és política internacional de nivell i política solidària amb els pobles sotmesos: «Et demano la meva independència a canvi de reconèixer el teu dret a dominar Crimea.  Jo reconec la teva bota repressora a canvi que m’ajudis a separar-me d’Espanya». Aquesta sembla ser l’ètica de la ‘casa Víctor Terradellas’, l’‘exresponsable’ de relacions internacionals de CDC i home molt pròxim a Puigdemont.

Serguei Markov és exdiputat pel partit oficial Rússia Unida, professor de l’Institut Estatal de Moscou per a les Relacions Internacionals (MGIMO, per les seves sigles en rus), un home que en els últims anys ha ocupat importants càrrecs en consells i institucions governamentals de Rússia.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

En entrevista a EL PERIÓDICO: «Em van plantejar que Rússia pogués recolzar la independència de Catalunya. I que [a canvi] Catalunya podria dir que Crimea és part de Rússia», recorda Markov.  «Jo els vaig dir que, de moment, el Govern rus estava molt distanciat del tema català, i els en vaig explicar la lògica. Nosaltres no necessitem aquest reconeixement, no és cert això que diuen els mitjans occidentals que busquem el reconeixement, tard o d’hora Occident reconeixerà que Crimea és part de Rússia».  ¡Bingo! A més el tema està sota investigació policial. ¡Repòquer! Quan la DUI, Putin devia estar caçant ossos o persones a Crimea.

  Si això val, les possibilitats que s’obren per a Puigdemont són immenses:

– Si els amish dels Estats Units reconeixen la independència de Catalunya, Puigdemont reconeixerà la república independent amish dins d’Ohio.

– Si Pequín reconeix la DUI, Puigdemont condemnarà categòricament les protestes a Hong Kong i dirà que el Tibet és un paradís fiscal.

– Si Cuba reconeix la República independent de Catalunya, Puigdemont anomenarà cucs els de Miami. A més, s’oblidarà que Colón era català i farà una versió reguetonera d’Els Segadors.

– Si Israel reconeix la Catalunya independent, Puigdemont condemnarà els palestins pel simple fet de respirar aire hebreu.

¿Grotesc i exagerat? Tant de bo. Un altre tema és la pregunta d’Esquerra a la seva militància: «¿Estàs d’acord amb rebutjar la investidura de Pedro Sánchez, si prèviament no hi ha un acord amb l’Estat a través d’una taula de negociació?».  ¿Què passa si algú està en desacord fins i tot si hi ha taula de negociació?, ¿és «amb» rebutjar o «en» rebutjar? No és millor «Volen pactar amb Sánchez o no?».