28 febr 2020

Anar al contingut

EDITORIAL

El triomf de Rosalía

L'artista simbolitza la riquesa que suposa que Catalunya tingui moltes i diverses cares

El triomf de Rosalía

L’ascens i la consolidació de Rosalía com a artista universal i com a fenomen mediàtic s’han ratificat amb la concessió de cinc Grammy Llatins, entre els quals el de millor disc de l’any. Una carrera fulgurant que va néixer de forma artesanal, amb un treball produït a casa al costat del Guincho, com a projecte final de carrera de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) a partir d’un romanç anònim occità del segle XIII.

Aquí rau justament la base de l’èxit de la cantant de Sant Esteve Sesrovires: més enllà de la seva innegable genialitat, la implicació amb una tradició musical que va adquirir i va fer seva a base d’un gran esforç personal. D’aquí, i dels primers Grammy el 2018, passant per molts altres guardons internacionals, s’ha convertit en una diva global o, com escrivia Jordi Bianciotto, en «una estrella pop i una artista de culte». El secret de Rosalía està a haver sabut combinar la seva tirada inicial pel flamenc amb altres estils i ritmes, com el trap i el reggaeton, i amb una gran dosi d’experimentació mentre conformava una imatge pròpia que oscil·la entre l’estètica de polígon i la més sofisticada posada en escena.

Trajectòria mil·limetrada

La prestigiosa revista ‘Rolling Stone’ ha qualificat el seu èxit com «una impressionant fusió del flamenc de la vella escola amb una producció electrònica hipermoderna», un còctel que ha sabut preparar amb una trajectòria musical mil·limetrada, des de la immediatesa dels senzills per a consum ràpid fins a la profunditat dels seus plantejaments estètics. I tot això en un temps rècord: des d’aquell primer disc del 2017, ‘Los Ángeles’, amb Refree, fins als seus últims hits, ‘Con altura’ i ‘A palé’.

I amb un futur que promet encara més emocions, més reconeixements, més sorpreses i més intensitat. En un moment en què la imatge exterior de Catalunya es ressent per un conflicte amb cada vegada menys somriures i més ràbia, l’èxit de Rosalía internacionalitza la riquesa que suposa que hi hagi moltes altres Catalunyes possibles.