Editorial

Taxes pendents dels pressupostos

Les rebaixes anunciades depenen d'una aprovació dels comptes sense la qual el Govern no pot continuar

2
Es llegeix en minuts

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest divendres la decisió de rebaixar en un 30% l’import de les taxes universitàries en el curs pròxim. Els preus de l’educació superior a Catalunya són els més alts d’Espanya des que, en la més dura de les retallades de la despesa pública, el Govern d’Artur Mas va decidir executar l’increment màxim previst per l’Executiu de Mariano Rajoy (davant un ventall que preveia que els estudiants sufraguessin entre el 15% i el 25% del cost dels seus estudis, la Generalitat va optar per aquest 25%). A més, a diferència d’altres comunitats que han anat revertint part d’aquest encariment en els últims anys, a Catalunya aquesta pujada dràstica (va suposar que les matrícules s’encarissin un 67%) s’ha mantingut sense altres modificacions que unes beques de caràcter pal·liatiu per als estudiants amb rendes més baixes.

En els últims anys, els estudiants i els rectors han protestat pel preu de les matrícules i per l’infrafinançament de l’educació superior a Catalunya, en repetides mobilitzacions que no han comptat amb una recepció positiva i comprensiva per part de l’Executiu català. La retallada del 30% en els preus de la universitat és una notícia positiva, la resposta necessària i llargament esperada a una reclamació justificada. Fins i tot, encara que la mesura continuï sense recuperar els preus previs a la crisi i encara quedin per conèixer nombrosos detalls sobre com afectaria el preu dels màsters o les segones i successives convocatòries, que van patir una pujada encara més gran, i si el Govern renuncia a les seves intencions inicials d’aplicar rebaixes de preus només en funció de la renda familiar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

No obstant, el condicionant més gran que pesa sobre l’anunci d’Aragonès és que només es portarà a la pràctica si s’aconsegueixen aprovar uns pressupostos de la Generalitat per al 2020. L’Administració catalana segueix endavant, més malament que bé, encadenant pròrrogues dels pressupostos del 2017, davant la impossibilitat d’aprovar nous comptes, primer per l’aplicació del 155 i després per la incapacitat del Govern de Torra per aconseguir els recolzaments necessaris durant una estèril negociació en què van caure per la borda els projectes de Pressupostos de l’Estat, de Catalunya i de Barcelona.

Ara la majoria parlamentària que recolza el Govern necessita que una hipotètica convocatòria electoral a Catalunya no impedeixi la negociació i aprovació dels comptes (així doncs, hauria d’accelerar, bé aquests comicis, bé la tramitació pressupostària) i comptar amb el recolzament dels comuns. Una via que entra dins del factible amb la introducció de mesures socials com l’anunciada aquest divendres i la posició d’ERC, provisionalment de no bloqueig, davant els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que vistos els antecedents, la inestabilitat política i les enrarides relacions entre els socis de govern, tampoc es pot descartar un nou fracàs en l’elaboració dels comptes catalans. En cas de ser així, si l’Executiu de Torra demostrés una altra vegada més la seva impotència per tirar endavant la mesura més bàsica d’una acció de govern, ja no hi hauria excusa per cridar a les urnes i posar fi a una situació insostenible.