Tornar al petit

Ara que vivim entre empreses unicorn i poques mans amb grans riqueses, he tornat a obrir ‘Lo pequeño es hermoso’,d’Ernst F. Schumacher. Un llibre de 1973, publicat en plena crisi del petroli, nascut per reivindicar una economia que situï les persones al centre. No va ser el primer ni ha sigut l’últim, i per sort cada vegada hi ha més veus en aquest sentit. Avui, afegim el planeta a l’equació. Entre altres coses, això ens ha portat al’emergència climàtica que vivim avui. Com diu Vandana Shiva (filòsofa ecofeminista)Vandana Shiva, hem causat un desequilibri metabòlic al planeta per sacrificar els bioritmes de l’ecosistema del qual formem part. I tot amb l’objecte del productivisme i el creixement.

L’ambició humana, igual que la imaginació, pot ser insaciable. Així que el decreixement sona com una de les solucions. L’analista econòmica Rana Foroohar al seu últim llibre descriu els paral·lelismes entre la crisi financera del 2008 i alguns símptomes de bombolles fràgils en els gegants tecnològics. Pel que sembla, les dues crisis no estan tan allunyades.

La cara més ferotge de l’ànsia per créixer la veiem avui en el capital risc i les rondes de finançament. El sector tecnològic és l’exemple perfecte: els gegants d’avui, que ens semblen massa grans per caure, al principi tenien potencial i risc a parts iguals. Però les agosarades injeccions milionàries alimenten la criatura sota la promesa d’un retorn deu vegades gran. Amb totes les bones intencions que no dubto tinguessin a l’inici als seus garatges, en el moment en què la rendibilitat s’instal·la al volant, l’important és acumular zeros, sense importar el que trenquis pel camí.

Afavorir la competència

Ho explicava així Chris Hughes, cofundador de Facebook, que va abandonar el barco en el moment en què va veure que mai creixerien prou per saciar els apostadors. El maig d’aquest any va escriure una carta oberta al ‘New York Times’ en què demanava que impedeixin el monopoli dividint la companyia. Als Estats Units va aconseguir el sector elèctric i el petrolier, i es tracta d’exigir que les companyies divideixin les seves operacions per afavorir l’aparició de la competència. La senadora i aspirant demòcrata Elizabeth Warren el té com a primer punt de la seva campanya. No és gens forassenyat si tenim en compte que els gegants tecnològics ja no són oligopolis d’un sector, sinó que en realitat estan començant a penetrar en tots els altres. Pensem en una cosa tan quotidiana com el cotxe: les fires de l’automòbil a tot el món s’han convertit en fires tecnològiques.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Quan el gran se’ns presenta com una cosa ingovernable, algunes ens refugiem en la retòrica del petit, el proper, l’humanament comprensible. Va més enllà de dividir els gegants. Aquest gir en la mirada ens recorda que necessitem empreses que pensin en clau de ciutadania i no d’usuaris o clients. Companyies de persones i per a persones, que la responsabilitat no depengui d’una àrea o departament, sinó que formi part de la manera de funcionar.

I en el moment que et semblen anhels bojos, el baló s’omple d’oxigen quan et submergeixes en el món del Mercat Social i l’economia solidària. Allà renoves l’esperança de viure en coherència entre el que penses i el que consumeixes. És clar que hi ha tomàquets ecològics, ja que clarament aposten per la sobirania alimentària. Hi ha també finances ètiques, lleure, roba, tecnologies lliures o gestió de finques. Comparat amb la lògica del tot per créixer, l’estratègia del petit és en realitat d’una ambició gegant.