24 d’oct 2020

Anar al contingut

Anàlisi

Només el PSC resisteix a l'independentisme

ELISENDA PONS

Només el PSC resisteix a l'independentisme

José A. Sorolla

Tot i que l’independentisme ha tornat a guanyar unes eleccions generals a Catalunya, no ha assolit ni el 50% dels vots ni més de la meitat dels 48 escons en joc com auguraven alguns pronòstics. Si això no ha passat es deu sobretot a la resistència del PSC, que s’ha convertit pràcticament en l’únic representant del constitucionalisme a Catalunya, amb un escó menys dels obtinguts per ERC. Es deu també a la catàstrofe a la qual Albert Rivera ha portat Ciutadans (Cs), que ha sigut superat a Catalunya pel PP, que guanya un diputat; per la CUP, que mai s’havia presentat a unes eleccions al Congrés, i per Vox.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les dimensions del desastre de Cs són tals que el partit que es va imposar, amb 36 escons, en les últimes eleccions autonòmiques, encapçalat per Inés Arrimadas, és ara mateix l’última força política en unes generals a Catalunya. És cert que Cs mai havia aconseguit bons resultats en les eleccions legislatives espanyoles, però tot i així ha perdut més de la meitat dels escons que a l’abril va enviar al Congrés (en tenia cinc i es queda amb dos) i s’ha deixat pel camí més de la meitat dels vots. Del gairebé mig milió d’abril ha passat a superar per poc els 200.000 sufragis. Passarà als annals la forma en què Ciutadans ha tirat per la borda un capital polític que el va portar a ser el primer partit a Catalunya sense pertànyer a la tradició del catalanisme. 

Tot i que, a causa de la baixada en quatre punts de la participació, s’haurà d’esperar als estudis posteriors per saber on han anat a parar aquests més de 200.000 vots perduts per Cs, en la nit electoral ja es pot deduir que una petita part ha migrat al PP (puja uns 85.000) i un altre percentatge s’haurà refugiat en el PSC, però la majoria haurà recalat en el territori ultra de Vox, que creix en gairebé 100.000 paperetes. És a dir, a Catalunya, Albert Rivera paga també el pèssim negoci que va fer quan va aixecar el cordó sanitari contra el PSOE amb la vana pretensió de disputar-li al PP el lideratge de la dreta. El que ha aconseguit Ciutadans és engreixar Vox, que té ara a tot Espanya gairebé els mateixos 57 diputats amb què comptava Cs abans de somiar en la quimera d’encapçalar la dreta. Un altre rècord que s’ha d’apuntar en el currículum de Rivera és que ERC ha aconseguit més diputats a Catalunya que Cs a tot Espanya.

Els partits constitucionalistes disposaran de 23 diputats catalans al Congrés (excloent-ne Vox, que és un partit amb postulats anticonstitucionals) sobre un total de 48, amb un clar predomini del PSC (12 escons), ja que En Comú Podem només ha aconseguit mantenir els set que ja tenia. En nombre de vots, la distància entre ERC i el PSC es manté gairebé igual que a l’abril, uns 75.000. En unes circumstàncies de més abstenció només creixen en vots el PP i Vox (la CUP no té comparació possible, com no sigui amb el Front Republicà d’Albano Dante-Fachín, resultat que dobla) i sorprenentment el puigdemontisme de Junts per Catalunya, que puja 30.000 vots. L’irredemptisme no es rendeix.