13 jul 2020

Anar al contingut

IDEES

La revolta dels ocells

La revolta dels ocells

Xavier Bru de Sala

Ara que Greta Thunberg, l’heroïna hiperbòrica de la supervivència del planeta, se’ns desplaça cap a latituds més benignes però amb un medi ambient no menys castigat, potser és moment de retre homenatge a una pel·lícula del 1980 que posa per primera vegada el protagonisme de la consciència i l’acció ecològica en els més joves. Encara que pugui semblar mentida, és un film català que quaranta anys enrere ja clamava per l’ecologisme, i ho va fer en format de conte per a tots els públics. Es tracta de La revolta dels ocells, de Lluís Josep Comeron, un dels nostres millors i més maltractats directors, sigui dit gens de passada. Els protagonistes, Jorge Sanz i Assumpta Serna. El tema, la mort o fuga dels ocells, de tots, de l’aire contaminat de Barcelona i els voltants, per a desesperació, entre altres, dels venedors de la Rambla, i les accions dels nens, els autèntics revoltats, per millorar la qualitat de l’aire i propiciar-ne el retorn.

Lluís Josep Comeron, un dels nostres millors i més maltractats cineastes, ja va fer el 1980 una pel·lícula en què la consciència i l’acció ecològica requeien en els més joves

Malgrat que es tracti d’un rodatge no de baix sinó de misèrrim pressupost, el resultat sorprèn tant pel tema protoecologista i la novetat del punt de vista dels infants com per la frescor i l’entusiasme amb què va ser interpretada i dirigida. Una delícia tendra, més eficaç per volgudament ingènua, directa, que mira als ulls sense fer trampes ni caure en efectismes. Resulta, a més que va acumular, fet insòlit, tots els premis atorgats al festival de referència del cinema per a nens i joves patrocinat pel Parlament Europeu  que se celebra prop de Nàpols, i va obtenir a més els millors elogis per part de François Truffaut, que hi era present.

Amb aquests credencials, potser algú n’hauria de fer arribar una còpia a Greta Thunberg, a veure si se la fa seva i la promociona. Potser algun responsable de la televisió pública catalana, que tant en deute està amb el propi Comeron, hauria de proporcionar l’oportunitat i el plaer de descobrir-la al públic d’aquest país tan proper als laments i amb tanta proclamada però tan poc traduïda en fets consciència ecològica.