Nova victòria de l'esquerra, ¿governarà?

La suma dels vots obtinguts en les eleccions generals del 10-N per part de les forces estatals d’esquerres supera en 54.274 vots el resultat de les forces de dreta i amplia en uns 19.000 vots la diferència també a favor de les esquerres que ja va existir el 28-A. En qualsevol cas, però, es mantenen sense grans canvis els dos blocs ideològics. Si mirem el nombre d’escons, l’esquerra ha passat de 165 a 158, una pèrdua de set motivada per la llei electoral en circumscripcions petites o per l’aplicació de la llei d’Hondt, i la dreta n’ha guanyat tres, de 147 a 150.

S’ha produït, a més, una fragmentació superior en la representació parlamentària de forces regionalistes o independentistes que ara arriben a 10 demostrant de manera inapel·lable el creixement del malestar de la ciutadania en regions espanyoles que desconfien dels partits estatals i de la seva falta de sensibilitat per abordar els greus problemes socials que pateixen. L’exemple més paradigmàtic és el de Terol Existeix. Pel que fa al nacionalisme històric o els independentistes també hi ha un lleuger creixement en escons, un a Galícia del BNG, dos a Euskadi, un per al PNB i l’altre per a Bildu, un a Catalunya per a JxCat ja que els dos que perd ERC es compensen amb els dos de la CUP, per primer cop al Congrés, i no experimenten cap variació ni Coalició Canària ni Navarra Suma, amb dos escons cada una.

La majoria d’aquestes formacions acostumen a dissimular la seva ideologia de dretes o d’esquerres sota el paraigües nacionalista i poden donar suport a un o altre bloc en funció dels seus interessos i de les contrapartides que puguin obtenir, la qual cosa no facilita gens el càlcul objectiu de les possibles aliances per a la investidura i, menys encara, per a la governabilitat futura.

Si a l’abril hi hagué una explosió d’alegria i d’expectatives per part dels votants d’esquerra convençuts que hi hauria un govern progressista, si a partir de finals de maig les il·lusions van començar a difuminar-se i a la tardor desaparegueren amb la forassenyada convocatòria de noves eleccions, ara predominen la perplexitat i l’angúnia ja que no està gens clar qui i com governarà.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

La dreta no pot fer-ho. No suma. L’esquerra, malgrat perdre escons, pot assolir la majoria absoluta o una majoria suficient per a la investidura i un Govern de coalició. I caldria fer-ho aviat i abordant les qüestions programàtiques de fons i no els aspectes personals, superficials i de cadires. Fa massa temps que no hi ha govern, que no es poden prendre decisions polítiques importants en matèria econòmica, fiscal, social, inversora o climàtica, per esmentar-ne només algunes, i que el context mundial no invita a l’optimisme.

És hora de tancar files pensant en la gent i no en personalismes individuals o partidistes. Les divisions electorals de l’esquerra, Més País, han fet perdre bastants escons i no han millorat la participació que, tanmateix, ha estat bona. És hora de dialogar, cedir, pactar i governar. Si no ho fa l’esquerra amb l’esquerra, hi ha una dreta amatent per facilitar un govern. ¡Pobres de nosaltres!