Unes eleccions transcendentals

«Abans que els 36 milions de ciutadans espanyols amb dret a vot dipositin diumenge la seva papereta a les urnes en una de les eleccions més transcendentals des de la restauració de la democràcia, només hi ha una certesa en un mar d’incerteses: la ultradreta s’asseurà al pròxim Parlament». Així començava l’editorial d’EL PERIÓDICO el 28 d’abril passat, un paràgraf que avui, quan es repeteixen les eleccions per la incapacitat dels partits polítics per investir un president del Govern, continua estant en vigor.Perquè els reptes del 28-A (la gestió de la crisi catalana, la desacceleració de l’economia, l’emergència climàtica, l’Europa després del brexit,les reformes urgents, com la de les pensions, etcètera) continuen sent els mateixos, si no més apressants pel temps transcorregut.I la ultradreta no només entrarà al parlament, sinó que tot indica que ho farà amb més força que a l’abril, i que pot arribar a ser fins i tot la tercera força política.

Com l’abril, la victòria del PSOE de Pedro Sánchez sembla segura. Però si llavors es donava gairebé per fet que si l’esquerra sumava hi hauria un Executiu progressista, ara la incertesa envolta l’escenari postelectoral, malgrat que tots els actors afirmen que Espanya no pot persistir en el bloqueig polític.

l el fracàs de les negociacions de la investidura de Sánchez ha deixat unescicatrius profundes en els socialistes i Unides Podem i, jutjant per les paraules del mateix candidat socialista, no es pot donar per fet un acord de l’esquerra. En canvi, fins i tot amb un Ciutadans tan debilitat com indiquen les enquestes hi ha pocs dubtes que si la dreta suma, pactarà. La perspectiva d’un Govern de dretes en què Vox sigui la segona força amb un grup parlamentari copiós és alarmant. Igual que el 28-A, la campanya del 10-N ha estat molt polaritzada en termes ideològics entre el bloc d’esquerres i dretes. Vista l’experiència de govern a Andalusia, Madrid i Múrcia, ja es pot afirmar que en igualtat entre homes i dones, immigració, memòria històrica, emergència climàtica, respecte a la diversitat i l’estructura de l’Estat hi ha un abisme entre la victòria del bloc d’esquerres i el de dretes.

Aquestes diferències són molt pronunciades en el conflicte català, cridat a marcar la legislatura. Per molt que l’independentisme s’esforci a dibuixar una Espanya monolítica respecte a la crisi catalana, no és cert. Amb una societat catalana en convulsió per la sentència del procés, la recepta del bloc de dretes és clara: una intervenció profunda i prolongada de l’autonomia catalana i, en general, un procés de recentralització de l’Estat, ja es veuria de quina profunditat. El bloc d’esquerres, malgrat l’enduriment de Sánchez durant la campanya, planteja altres receptes per tornar a encarrilar la crisi catalana en la via política. Tot i que el soroll en ocasions ofegui les veus assenyades, des de l’òptica catalana això és el que està en joc avui: amb quina visió de l’Estat, de la plurinacionalitat i de la diversitat del país s’enfoca la gestió de la sentència del procés i la tornada a la política del conflicte polític i institucional.