Les identitats insaciables

Amb la identitat a la boca ens estan robant la pau i la prosperitat, el respecte i l’admiració entre nosaltres, els somnis compartits... Esborrin Catalunya o Espanya del discurs de tants polítics i ¿què queda? Reduïdes totes les reivindicacions i promeses a dos conceptes que només són dues paraules plenes d’abstraccions. La història, la cultura, la llengua, sí, són importants. Però el que és fonamental és la vida que hi habita. I aquesta vida necessita concrecions: ¿Què fem amb un atur que arriba a nivells insuportables? ¿Com combatrem el nou esclavisme laboral? ¿Què estem fent per afrontar les restes del futur industrial i empresarial? ¿Com s’ha de millorar el nivell educatiu? ¿I la sanitat? ¿I el mercat immobiliari? Parlem de feina, vivenda, salut i futur. Les preocupacions fonamentals de tots. Exactament iguals, es pronunciïn en una llengua o una altra. ¿Com deixem que les banderes ocupin tantes hores, tants debats, tant pensament? S’han convertit en una obsessió col·lectiva. I només patim per elles.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Ficats en una espiral d’autodestrucció anem cavant túnels i perdent la perspectiva. En la foscor i amb les parets fregant-nos la pell, sorgeixen les teories conspiranoiques més inversemblants i semblen possibles. N’hi ha prou fent un cop d’ull a Twitter per sorprendre’s que milers de persones s’abonin a hipòtesis que no tenen res a veure amb la realitat. Es construeixen escenaris absurds i sempre hi ha voluntaris per poblar-los.

Ladiversió amb la violència a Catalunya és l’últim deliri. ¿Com Torra es va permetre defensar la innocència d’uns detinguts sense tenir coneixement de les proves? O la barbaritat del bloc de dretes de l’Assemblea de Madrid demanant la il·legalització dels partits independentistes. Prohibim pensar. Prohibim debatre. Ignorem-nos i odiem-nos. Cadascú agafat a la seva bandera. Estem deixant que els líders de les identitats insaciables ens desvalisin el rebost de la convivència i el benestar, ¿els entregarem també el futur?