28 d’oct 2020

Anar al contingut

el problema de la immigració

Pel camí de Sarkozy

ERIC GAILLARD

Pel camí de Sarkozy

José A. Sorolla

Macron copia una altra idea del seu antecessor: la imposició de quotes per a la immigració per raons professionals

Emmanuel Macron cada dia s’assembla més a Nicolas Sarkozy. Quan a l’expresident francès se li qüestionava el seu escàs europeisme, responia que ell volia una «Europa protectora» i que una dels principals errors de la Unió Europea era la desprotecció dels ciutadans davant els estralls de la globalització, cosa que provocava l’ascens dels populismes i de l’extrema dreta. Aquesta idea va ser adoptada molt aviat per Macron, gairebé tot just arribar al palau de l’Elisi. Ara, el president copia una altra idea del seu antecessor: la imposició de quotes per a la immigració per raons professionals, sense tenir en compte la nacionalitat, amb l’objectiu de cobrir els llocs de treball necessitats de mà d’obra, que es calculen en 150.000. Amb un altre nom, és el mateix que defensava Sarkozy fa 12 anys quan proposava la «immigració seleccionada o escollida» (‘choisie’), una iniciativa que va fracassar i va ser abandonada pels Republicans, el partit de la dreta tradicional.

A més de la immigració amb objectius professionals, les 20 mesures aprovades pel Govern inclouen restriccions sanitàries als sensepapers i als demandants d’asil (els peticionaris s’hauran d’esperar tres mesos per accedir a la sanitat pública, excepte en casos d’urgència, i l’atenció als rebutjats es reduirà de 12 a sis mesos), el reforç de la lluita contra la immigració irregular, l’obertura d’uns altres tres centres de retenció i el desmantellament dels campaments d’immigrants als voltants de París, alhora que s’endureixen els requisits per obtenir la nacionalitat. L’objectiu confessat és la lluita contra el frau i el «turisme sanitari». L’objectiu inconfessat és la disputa amb l’extrema dreta de Marine Le Pen de cara a les eleccions municipals del març vinent i, sobretot, les presidencials del 2022. Davant la xenofòbia i l’extremisme antiimmigratori del Reagrupament Nacional (nom nou del Front Nacional), Macron vol mantenir un equilibri (no es restringeix el reagrupament familiar, per exemple, el principal motiu de l’entrada d’immigrants), però és molt dubtosa l’eficàcia de les mesures adoptades.

Un centenar de revisions

Des de 1945 fins ara, segons un estudi de ‘Le Monde’, França ha reformat un centenar de vegades les lleis sobre la immigració (una revisió cada dos anys de mitjana). L’última llei, que ara es retoca, data de fa només un any. No obstant, cap ha servit per regular o controlar el fenomen perquè els moviments migratoris depenen més de factors externs (pobresa, guerres, etcètera) que de l’aplicació de les lleis. Des dels anys 80, les reformes han anat destinades a frenar l’extrema dreta, amb un fracàs evident. Macron té raó quan diu que, «durant dècades, l’esquerra no ha volgut veure aquest problema, així que les classes populars [les més afectades] han migrat cap a l’extrema dreta», però recolzar les restriccions que estan a tocar del que defensa Marine Le Pen i acostar-se al seu discurs també contribueix a enfortir l’extremisme ultradretà.